dimarts, 13 de gener de 2009

Solidaritat contra Zurich

Segurament els possibles lectors d'aquest blog teniu qualque assegurança, de cotxe, de llar, de vida, del que sigui... en qualque cas obligats per les entitats bancàries que us hipotequen les propietats, ja ho sé.
Vull fer una crida a boicotejar l'asseguradora ZURICH que em va fer una putada ara fa uns mesos. Per un problema de veïnatge amb un assegurat seu, que alhora també era empleat de la companyia, em posaren plet per una quantitat irrisòria i pel desacord entre la seva companyia i la meva, vaig haver de pagar allò que ells ja havien pagat al seu empleat-assegurat. Tot el procés va ser ignominiós i ple de mangarrufes paralegals.
La meva campanya és: comprovau que estau assegurats a Zurich i si és així, quan caduqui, canviau-vos d'asseguradora. Jo us puc recomanar el RACC, però qualsevol altra serà millor que Zurich que, de passada també va deixar tirada una amiga meva que va tenir una avaria al Principat. Si qualcú s'arrisca a fer-me aquesta prova de solidaritat, beneficiosa per a la meva venjança i per a la seva butxaca -perquè qualsevol serà més barata-, li agrairé que m'ho faci a saber amb la quantitat que Zurich deixarà de percebre. Així jo ho aniré apuntant fins a arribar a la xifra que m'obligaren a pagar.

dilluns, 12 de gener de 2009

Campanes podem repicar

Sí, perquè he duit dos vehicles a la capital de Quíbia, a passar la ITV i dels dos un l'ha passada i l'altre no, aquest darrer del tot injustament. En realitat el comportament de gairebé tots els empleats ha estat poc professional. D'entrada he enflocat "bon dia" a l'al·lota peluda i preciosa que atén els pacients clients, però ella no ha motat. Dos empleats de la casa m'han passat davant amb uns papers per a ella. A la fi no m'ha volgut donar hora perquè jo era per a les 11.30 i només eren les 11.15h.
Jo anava amb la meva gloriosa moto que enguany compleix 30 anys de combats i m'han deixat entrar dins l'hangar quan s'ha posat a ploure, però no han tengut la delicadesa de fer-me passar davant els quatre guiris desenfeinats que digerien la cervesa pudenta dins els seus cotxes. He pensat que si fossin poltres haurien actuat altrament. El "manús" com haguessin dit les meves cunyades majors, ha apuntat uns nombres dels pneumàtics i ha resultat, després de fer-me esperar una bona estona, que no estaven, segons ell, homologats. Curiosament són els mateixos pneumàtics que varen passar la revisió ara fa dos anys. Per arreglar la cosa he de menester o bé baratar els pneumàtics -quasi res- o bé dur-los un certificat de la BMW com mentres m'autoritzen a dur aquests pneumàtics.
Tot això gairebé m'ha fet arribar tard a la segona cita, la del cotxe, però finalment ho he aconseguit. En aquest cas, un cotxe amb una roda que passa d'hora de baratar i bastant brutet, l'ha passada sense cap emperò. Quines coses! Llàstima que no canviïn els revisors per buròcrates i les buròcrates per a revisores.