dilluns, 28 de gener de 2013

Hi ha un paio que es diu margallo

Curiosament -Joan Palou, dixit- els espanyols tenen un ministre d'Afers Exteriors que es diu Garcia-Margallo. Sovint, aquests veïns nostres tan primordials es col·loquen qualque afegit darrere els cognoms repetitius de García, Pérez, González, Sánchez, Martínez i un interminable etc. Jo també col·loc el meu segon cognom Joan, amb un guionet afegint-lo al primer, en homenatge al meu avi i també perquè em rota que diria el meu amic Francesc Prats -Déu lo tenga-. Fins aquí res a dir, però la qüestió és que margallo en espanyol no té cap significat. Al diccionari de la RAE hi ha el mot "margallón" com a equivalent a "palmito" Chamaerops humilis, l'única palmera autòctona d'Europa, per cert. A l'entrada s'especifica que prové del català margalló, forma comuna al català continental, sinònim de garballó. Havia llegit a qualque lloc que aquest andova era d'origen català, més exactament valencià, però veig que va néixer a Madrid en plena II Guerra Mundial. No seria gens estrany que descendís de compatriotes nostres, que volen fer oblidar la seva taca i fer-se espanyols de tota la vida, atesa la seva obsessió per les passes que es fan al Principat per assolir la independència. Per això ocultaren l'accent, o potser fou ell mateix, pensant que feia una mica massa català o sigui estranger i s'acomodaren a la facilitat fonètica pels mots plans que tenen els de l'altiplà. Clar, margallo no significa res, mentre que margalló és una planta extraordinària que ens ha fornit fibra per fer tota casta d'objectes, dàtils i combustible, a més de pastura per a les cabres que roseguen els seus brots. En definitiva, poster ell mateix tampoc no significa res i per això vol impulsar una llei, perquè qualcú en parli.