De dins el més negre de la garriga de Quíbia, a la part de llevant de Mallorca, es manifesten opinions favorables a les poltres, la necessitat d'un estat català, alguns vins i menjues, els boscos i la salvatgina que els habita, etc.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
La nit ens porta gemecs
Per l'auricular del telèfon sentia els gemecs de qualcú, però no es tractava d'aquests que telefonen a les dones soles o divorciades, dels petits pobles del Pla i els fan alens plens de covardia. No, es tractava de gemecs familiars, remembrances d'horabaixes d'estiu al porxo, de pallers perduts per dins Tres Malles, de coves marines al bater de sol on la còpula clandestina hi té aixopluc.
Mira si n'és d'útil aquest invent, em digué ella. I jo pensava en les telefonistes del meu poble de postguerra que no tan sols escoltaven les converses sinó que ens les deixaven escoltar a nosaltres, quan desenfeinats ens acostàvem a la centraleta, embadalits de veure com clavaven i desclavaven aquelles punxotes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)