dimecres, 24 d’octubre de 2007

Silvana Mangano


Feien veure que t'havies mort a Madrid, com en Durruti. Fa estona que sé que es tractava d'una mentida més, per sembrar el desfici. Primer et vaig veure conduint a gran velocitat per la carretera de les moreres i els noguers. Un altre dia compraves productes de la terra als pagesos esquius de Quíbia. Finalment, ben a prop meu, t'aturares a posar benzina a la mateixa benzinera que jo. Sé que no fas cinema, t'interessen els infants i la vida pagerola. Com m'excitares a Teorema... Com m'agradares a Riso Amaro, Eddipo re... Qualque dia t'ho confessaré en persona.

dilluns, 22 d’octubre de 2007

A trenc d'alba


La BMW ja sap el camí, no cal menar-la. Malaveig que la gelor no em faci tornar les mans balbes, però no em surt.
Imagín les pageses -si és que en queda cap- aixecades i dutxant-se en banys del darrer disseny.
Sent alguna olor de llenya de qualcú que no ha esperat Tots-Sants.
La fosca m'acompanya i m'hi sent protegit. Els polls-verds fan rasques devers Cas Concos. Qualque geneta s'encaua sadolla.
Les timbes em saluden i record na Gera, nua dins el ribell, al corral de ca seva.
El teu perfum, però, m'ha estat pigall tot el camí, fins a la casa tancada.