dissabte, 22 de novembre de 2014

Eixumorant soterranis

Que els peixos grossos malavegin menjar-se els petits no és cosa nova ni que ens hagi de sorprendre gens. Que dins la política s'hi fan bons esquals, tintoreres de la gran casta i mussoletes, també és cosa més o menys sabuda. I també és més vell que el pastar - n'hi ha prou en fullejar el pragmàtic Maquiavel- que hom acusa els altres d'allò que ha fet un mateix. Crec que si hi ha hagut qualcú que ha duit a votar les àvies, que ha fet totes les mangarrufes pròpies del sectari més mediocre, que ha oblidat censar votants suspectes, no ha estat en Joan Lladó, segurament han estat els fariseus que ara s'esqueixen les túniques a les portes del temple d'Antillon, fent grans escarafalls. Tot això entraria dins els cànons del comportament d'aquell que veu un perill i qualcú que li pot fer ombra. No es pot ésser tan simpàtic, s'ha de ser més cavallot! Tampoc no es pot dir el que vols assolir: la independència de la nostra nació, la repartició més equitativa de la riquesa. Ja ho digué Bernat Metge "siats de natura d'anguila en quant farets", més val parlar de "mallorquí" per referir-se a la llengua catalana, talment un soci emèrit de la Fundación Jaime III, aquell reietó de fireta que féu els ous en terra prop de Llucmajor (A més, aspiram que el mallorquí sigui la llengua comuna, de trobada, de tots els ciutadans de Mallorca, independentment dels orígens de cadascú. Biel Barceló al seu blog). També convé molt -i els resultats electorals ho demostren des de fa dècades de caiguda en picat- teoritzar sobre un Estat balear d'inspiració vuitcentista, o bé bravejar contínuament del pedigrí més esquerranós que hom pugui trobar sota la capa del Círculo, en aquest cas Mallorquí.
Qualsevol pastís infecte requereix una guinda o un aranyó, o dit altrament: cada dia s'alça un curro si el verro d'Eivissa beca. En aquesta ocasió ens ha sortit dom Sebastià Alzamora, sí, aquell de la madona de la Llapassa. Ha decidit que en Joan Lladó caigui en l'ostracisme més absolut i que ERC sigui foragitada de Mallorca, supòs que per catalana i separatista, i també, he d'imaginar, per no anar a Lluc a resar davant la marededéu bruna que excitava els pastorets orats. Sembla ser que a hores d'ara encara no s'ha pronunciat sobre la conveniència d'acollir partits espanyols dins ca nostra: PP, PSOE, IU, Podemos i tota la faramalla que hi  vulgueu afegir. Cal estar a l'aguait. Així mateix li ha llegut d'explicar-nos -aprofitant la nova dignitat on ell mateix s'ha encamellat- quins llibres hem de llegir, quins còmics hem de devorar, quina música cal que escoltem, quines poltres són de salt...