dimecres, 12 de març de 2008

Els dies després



Què ho tenen de bo de fer de regirar-se! Ara sembla com si el país estigués desfet, Catalunya a punt de fer ull, tots corrents cap al refugi nuclear. Tampoc no hi ha per tant.
Molts dels abstencionistes no volen participar en eleccions espanyoles, alguns ni tan sols en eleccions en general. Hi ha un bon gruix de gent amb criteri sòlid que no cal col·locar necessàriament del costat unionista.
Pel que fa als partits nacionals, cal remarcar la solidesa de CiU, possiblement això és el que ha premiat el seu electorat. Model per a altres (PSM, ERC) que tan bo de fer ho tenen anar de banda a banda.
Les altres opcions nacionals (ERC, Unitat per les Illes, IxPV) han punxat sense dubte. No serveix culpar el bipartidisme -quin fart de sentir a parlar de tsunami!- perquè d'ençà de la mort del general gallec amb tendència a la traïdoria, només s'ha treballat des del poder per al bipartidisme. En una clara nostàlgia del règim de la Restauració, en un altra segona Restauració a càrrec del franquisme, es voldria tenir un partit liberal PSOE i un partit conservador PP, que es van repartint els càrrecs i les xarxes caciquils. Això no acaba de funcionar perquè allà on Espanya no s'ha consolidat mai (País Basc, Principat -però també la resta del país- i Galícia) existeixen altres opcions polítiques a part de les estrictament colonials o unionistes.
Per fer coalicions, com en el cas de les Illes i el País Valencià, cal pencar molt. Els altres tenen tot l'any els mitjans de comunicació fent vessar les orelles de tothom, van de casa es casa, es coneixen els electors efectius i possibles, en una paraula no s'aturen.
En el cas d'Unitat la meva impressió és que encara queda molta feina per fer. Només som al començament però no hi ha altre camí. Aquí la cosa no és entre dretes i esquerres, d'altra banda inexistents, sinó entre aquells que volen construir una Espanya inexistent (PP, PSOE, IU) i la resta, els que volem seguir construint el nostre país. Crec que Unitat s'ha donat a conèixer molt poc a Ciutat i la seva àrea metropolitana, i gairebé gens a Menorca, Eivissa o Formentera. Tot això és tasca pendent. Els dirigents passerells del PSM ja s'han posat nerviosos i deuen tornar a considerar els cants de sirena dels estalinistes espanyols i els verderols del satèl·lit Llauger. Si es volen tirar dins l'avenc, ells s'ho perdran. La resta, UM, ERC i Entesa tenen moltes coses a fer i a pensar-se.