dimecres, 12 de juny de 2013

Han florit els lilàs

Tot i que això no en té res, es tracta ben bé d'una altra flor molt estimada. Caldrà recollir-ne les llavors dins les capsetes protectores. Caldrà desar-les en lloc fosc i sec. Convendrà esperar l'any vinent per mirar de fer-les fructificar. Regar la planta amorosament fins que les fulles s'assequin i llavors mantenir el cossiol net que guarda la cabeça. Tot això s'explica bé a Being there, a la perfecció.
Amb les persones passa més o menys el mateix, però massa sovint ho oblidam. Com es pot esser tan enze! Talment un nyèbit fet dins una pleta, agafat amb cans, em vaig trobar lligat de mans i peus. Encara som molt enfora de l'alliberament però n'he encetat el camí.
He pensat en el fill de l'euguer -a bon Sant t'encomanes!- i he entès el que em diria: et convé fer avant. Serva!
També m'han vengut al cap excursions per Collserola a la recerca de castanyers bords, xalets abandonats, corriols de bosc, llavors encara no hi havia senglars. I per què m'han comparegut els volcans garrotxins, la casa damunt el turó dominant la vall, la taula hospitalària, les begudes amicals i la conversa "lluny de la teva pell tibant, lluny del teu cos tebi"?
Per tot això començaré a aprendre japonès, sense dubte la llengua imprescindible del s. XXI