dijous, 19 de març de 2009

No tot ha de ser motiu de plany


Veig que els darrers comentaris meus són una mica apocalíptics. No tot són males notícies: les dues blades o pomeres bordes o rotabocs -que de totes aquestes maneres s'anomenen- o sigui l'Acer opalus. s. granatense que tenc ja comencen a treure ulls. Avui de matí ho he reparat i m'he posat tot gojós. Aquest arbre, desconegut per molts, però que es pot veure a la serra de Tramuntana, entre altres llocs de la Mediterrània, és una meravella. Caldria difondre'l com a arbre, també per a jardineria, per substituir tantes espècies que s'empren per repoblar jardins i parcs, però que no li arriben a la sola de la soca en bellesa i harmonia.

dimecres, 18 de març de 2009

Tothom s'atrinxera


El meu veí de darrere les cases em va demanar si em sabria greu que posàs un rètol al principi de la camada on s'assenyalàs que aquest camí no té sortida. Digué que els altres hi estaven d'acord i jo només em vaig assegurar que si hi havia cap text fos en català, però resultà que només era un senyal de trànsit sense cap paraula. Fa una temporada que s'ha fet una barrera grossa, gruixada i alta -bastant horrible- i el seu veí també va voltar la piscina de filferrada estil Dachau.
Tot això ve d'un robatori que va patir el seu sogre, el del meu veí Salvador, un home de més de 90 anys que passa moltes hores sol a ca seva. Qualcú entrà i se'n dugué de dins l'alcova, doblers i joies, i de passada l'home se'n dugué un ensurt considerable.
Un dia també vaig trobar una furgoneta, després de sentir els lladrucs del ca, dins la clastra de ca nostra. Estava ocupada per gitanos, un home i dues dones -bé ara crec que els han de dir persones d'ètnia gitana però jo som de l'any u- que quan em varen veure em feren preguntes com si s'haguessin perdut.
El camp mallorquí fa estona que no és l'arcàdia feliç que hom pensava. Hi ha romanesos que es dediquen a segrestar ponis per esquarterar-los i vendre'n la carn. Dels espàrecs ja n'hem parlat, però hi podem afegir la majoria de caçadors que, si no vas viu, et disparen a tu; els lladres de fruita, cercadors de caragols, etc. I tot fa cara de no ser més que el començament.

dimarts, 17 de març de 2009

German idiots on bike o Mallorca no és Disneylàndia



A més del temps dels espàrecs també som en temps de ciclistes. Omplen les carreteres i camins de Mallorca, generalment en grups immensos. Els que van sols no solen molestar gaire, però els grups es pensen -qualcú els ho deu haver insinuat- que Mallorca és un parc d'atraccions, on ells i elles poden pedalejar tranquils, ocupar l'espai dret i si cal l'espai esquerre de la carretera, entrar a tota màquina dins pobles o rodones de les carreteres, no respectar els senyals de trànsit, aparcar les màquines damunt les voreres sense deixar passar, fer oi eixancats al sol als bars dels pobles... No es fan idea que a Mallorca, nosaltres continuam malgrat la primavera la nostra vida quotidiana, anam a fer feina, usam les carreteres, volem passejar pels pobles tranquils sense que ens atropellin i a molts, cada cop més, ens fan agrura tants de turistes indocumentats i abusius.