Has d'anar a cercar qualcú però sovint hi ha retard. Tu has calculat el temps des de ca teva per tal d'arribar i trobar la persona que esperes. En arribar, però, inexorablement has d'esperar. És per això que no has entrat a l'aparcament. Et col·loques a l'aparcament temporal i esperes. Si el cotxe de davant se'n va, et vas acostant al pont pel baix del qual transcorre la cinta transportadora. De sobte arriben altres cotxes que s'aturen, dissimuladament, en doble filera. Qualque conductor surt del cotxe deixant, això sí, els ignominiosos llums ambres intermitents, aquests que donen permís de corsari per aparcar onsevulla, molestant qui sigui. Arriba un moment que ja n'hi ha en tercera fila. Ni tan sols l'autobús de Ciutat pot passar. Els municipals no s'immuten, això sí els preocupa de vegades si tu, que no fas gens de nosa, fa molta estona que has arribat. Finalment s'esdevé el caos. Com es pot ésser tan cretí d'aparcar en doble filera? I en tercera, quina qualificació mereixen aquests? Quan finalment has de sortir, et perdonen la vida per deixar-te una mica de pas. Realment el civisme hauria d'ésser obligada assignatura a les escoles, als insituts, a les oficines, als tallers, als talls, als hotels....
