dijous, 2 de desembre de 2010

Turdus viscivorus


Bé, jo no som caçador. Temps enrere vaig parar més d'una dotzena de lloses, amb el meu padrí Forner, vaig vetllar els filats a Cala Sa Nau i també vaig tirar trons als conills prop de Son Negre, o a les quiques salvatges de Son Burguera i, dins les pletes de Ses Erasses, amb el meu conco Joan Forner, passant un fred d'antologia -jo que no tenc gaire fama de fredolec-, però la veritat és que un nigul de balins que em va passar a un tel de ceba de les cames, provinents d'una escopeta mal assegurada, em va decidir a jubilar-me d'aquesta curolla poc sentida. Tot això ho dic per explicar-vos la meva situació: m'han regalat, entre un i l'altra, més d'una dotzena de tords i un tudó. Ara els tenc congelats, la vida moderna no permet posar-se a fer tords amb col qualsevol horabaixa, almenys a mi, però us assegur que enyor el gust dels que feia la padrina Guixera. Tords de marina, agafats per devers sa cova des Moro, can Devertit o dins les garrigues que amagaven secrets de tabac. Triàvem la col dins qualsevol de les tanques dels nostres còmplices hortolans i marinencs, gent d'una raça desapareguda: Devertits, Veritats, Roquesblanques, Marcpaus, Vetles. Els ocellons es confitaven amb aquella col fins a confegir un plat exquisit, supòs que la llenya de mata i ullastre també hi ajudava. Em caldran tots els records arrenglerats per imitar el savoir faire de la padrina, però malavejaré sortir-me'n.

dimarts, 30 de novembre de 2010

Sant Andreu a Inca


Hem dinat a Inca, al Cafetó, un dels escassos llocs de Mallorca on l'anunci del menú del dia és en català. Es tractava d'una mena de celebració de Sant Andreu. Hi havia els dos germans del Forn i la dona del més jove. El major havia fet part del seu servei militar a la discutiblement urbanitzada capital del Pla. Potser feia 40 anys que no hi havia tornat i, com és natural, els seus comentaris sobre els edificis nous o els cafès desapareguts eren ben sucosos. El menú d'avui no ha passat de discret, tret del detall d'una quallada feta en casa. Els temes de conversa han estat fantàstics, si tenim en compte que dels dos joves del Forn, un és sord i l'altre duu un audifon. En haver dinat encara hi ha hagut temps per fer un cafè al Mercantil, on les cambreres són búlgares o romaneses, però del Barça.
Hem estrenat l'aparcament polèmic del Mercat i ens ha envestit una veu de l'ascensor, dient-nos "planta segunda" que ens ha transportat a Segòvia o Salamanca. Sort que en Pere Rotger és de la facció "mallorquinista" del PP!