dijous, 26 de setembre de 2013

Els fets consumats?

Anit passada a IB3 vaig tenir la paciència d'escoltar un suposat debat sobre l'engendre TIL. És una experiència que no aconsellaria a ningú. Dels personatges que apareixien com a defensors del bunyol perpetrat en origen per la FAES -vendre la moto als pares d'aprendre anglès i en realitat fer-lo servir de cavall de Troia contra el català o el gallec- n'hi havia dos que coincidien a fer grans escarafalls i escandalitzar-se quan el periodista Joan Riera demanava que els càrrecs públics del PP-PSOE abraçassin el multilingüisme i s'expressassin en català. Això és considerat un atac a la llibertat personal d'aquests individus com de la resta de colons espanyols que comparegueren fa estona o recentment en aquest país. No cal dir que hi ha molts d'espanyols que no han vengut a colonitzar, han après la llengua d'aquest país i s'hi expressen amb naturalitat, molts d'ells són al costat de la gent que volem deixar de dependre d'un Estat tan nociu com inútil, aquest que té la seu a Madrid. N'hi ha d'altres, però, com el senyor Barquero, estrella de les tertúlies i soi-disant periodista i analista -un analista tan fi que qualifica la Fundació Jaume Bofill de "catalanista"- que ens voldrien més "antropològics". S'omple la boca de respecte pel català però el considera un focus de "tensió". No sabem si provocada per gent com ell que compareix en un país i decideix no parlar-ne la llengua sinó mantenir-hi i estendre l'ús de la seva. El seu raonament seria més o menys, com que som molts els que hem vingut d'Espanya -en el seu cas de Navarra, més gros encara!- ja tenim uns drets adquirits i com que l'Estat colonial ens empara (policia estatal, guàrdia civil, exèrcit espanyol, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, etc.) no cal passar pena. Si els natius volen seguir parlant discretament la seva llengua no ens hi oposam, però la llengua dels colons ha d'ocupar un lloc preeminent, exactament el que pensava la nadiua col·laboradora Rosa Estaràs quan reformaren l'Estatut d'autonomia, aquesta graciosa concessió de la metròpoli a les colònies així com a les seves "provincias". No ens enganen, el català és la llengua del nostre país, de Salses a Guardamar, de Fraga fins a Maó -i si voleu comptau-hi l'Alguer- i totes les altres llengües que s'hi parlen, avui en dia moltes de dotzenes, tenen dret a ésser respectades però mai ens han de qualcar damunt, com ara passa. Nosaltres, com els finesos, hem de decidir l'status del català a casa nostra, tal com ells ho fan amb el finlandès sense demanar permís als suecs. Si això és possible dins aquest Estat -que jo no ho crec- s'ha de començar a canviar tota la legislació colonial que ara ho impedeix, començant per la Constitució que tant rebreguen. Segur, però, que la millor manera de posar-hi remei és construir l'alternativa a la dependència dels espanyols, en la forma que considerem més oportuna.

dilluns, 23 de setembre de 2013

Els docents illencs en lluita contra l'estultícia

Talment una nova David davant el Goliat Estarelles, els docents de les Illes hem decidit que ja n'hi havia prou. El que més surt a rotllo és el TIL, tombat originalment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, però hi ha moltes coses a la cassola. S'han anat perdent llocs de treball per art de màgia retalladora, per fer mèrits davant la metròpoli colonial. Els sous han minvat sense cap mirament. Expedients a qui no es vincla -com els directors de Maó-  i amenaces als interins són el pa de cada dia. Atacs a la llibertat de càtedra en forma de llei de convivència -quina paradoxa més sagnant- i el projecte de llei de símbols, com si les quatre barres -ells en diuen senyera fent ostentació de la ignorància més absoluta -no fossin un símbol més antic que el castellet i les franges blaves. Em va sorprendre la massiva assistència a les concentracions, la combativitat de gent que feia anys que no ens movíem, la imaginació de l'organització de tot plegat. La solidaritat de la societat s'ha fet palesa de forma constant fins a començar a crivellar el monolitisme ideològic -per dir qualque cosa- dels dirigents del PP. I, potser per primer cop, es tracta d'un afer nacional: arreu del país en parlen els mitjans de comunicació, la gent es concentra en solidaritat amb els docents illencs i començam a veure tots plegats que un atac a la nostra llengua a les Illes també ho és al conjunt del país.
Ara la vaga es fa intermitent, però tothom es prepara per a la manifestació de dia 29 de setembre a Ciutat i per reprendre amb força la vaga a partir de l'endemà.