divendres, 18 de juny de 2010

Campanya d'estiu maniàtica


Vull recordar:
que la companyia d'assegurances Zurich és un cau de belitres. Qui té res assegurat amb aquests ja pot tremolar!
que alguns arbres mereixen més respecte que moltes persones. Especialment aquells arbres que ens donen ombra ara que s'acosta un temps molt roí.
que depilar-se és una cosa passada de moda i letal per a la protecció cutània. A ca un llamp na Pentina i les seves col·legues. Les totons ja no es depilen.
que prendre el sol entre els mesos de juny i setembre és una follia, pròpia de bàrbars del Nord d'Europa. Ni els romans varen poder civilitzar-los. Per prendre el sol, periòdicament malavegen envair-nos, ja sigui amb l'Afrika Korps o bé amb TUI. S'usa altre cop la blancor.
que la caixera de la casa Kubota de Sant Joan és una dona bellíssima. Al cor de Mallorca encara hi ha raça antiga. Segur que no es depila, en canvi la madona de Pròxim segur que sí.
que si voleu dinar en un lloc discret i tranquil, ho teniu bo de fer: bufet de l'hipòdrom de Son Pardo: un exemple de finor, saber estar i categoria.

dilluns, 14 de juny de 2010

Esma de comunicar-se


Retrobar la locuacitat den Guillem, la sinceritat gairebé obscena a què no estam avesats m'ha humitejat les neurones. He pensat també amb el besavi que va anar a Cuba, com l'avi de la cançó, dos pics per manca d'un, amb son fill Joan, mentre un frare exclaustrat custodiava la dona i la família davall les voltes del Convent agustí.
De sobte m'envaí una sensació de timba perquè érem en una timba, com les del meu poble, devers la Creu Nova. No vaig estar segur si cauríem damunt l'antiga llera de la Riera, com passà també a Felanitx l'any de la Timba: (El dia del Ram a vespre / Felanitx estava trist / no hi havia cap casa oberta / que no hi hagués mort o ferit)
Sort que diumenge, enrampat per la marina eixuta del Cap, vaig poder oblidar aquestes cabòries, vaig malavejar acostar-me a Cabrera que sempre era lluny però semblava a dues passes, vaig veure crancs peluts per la tenassa i tomàtigues de mar i una colla de hipis que seien en la postura del lotus, recitant la sutra del Diamant.
En Pere Aeroplà m'ha dit que no fa música hindi sinó plasica. Deu estar eufòric per haver sortit al diari diumenge, al costat den Rafel Magarola, tan ben plantats.