dilluns, 6 de juliol del 2015

Mallorca industrial

Sovint he sentit a dir que Mallorca era una societat agrària, més o menys endarrerida, però que amb l'arribada del turisme a finals dels seixanta, va esdevenir una societat moderna, rica i feliç. Aquest relat és molt interessat perquè no té res a veure amb la realitat, almenys amb la meva realitat. Quan jo vaig néixer, a Felanitx, se sentia el renou de les sirenes de les fàbriques i una munió d'obrers s'ocupaven en tasques industrials. Hi havia dotzenes de cups i cellers, amb la meravella arquitectònica del "Sindicat" o Celler Cooperatiu, únic a l'illa; hi havia diverses fàbriques d'embotits que venien els seus productes també fora de les Illes; fusteries, fàbriques de begudes carbòniques, ferreries, fàbriques de perles i bijuteria, tapisseries, forn de calç industrial, configuraven un panorama molt allunyat de les pagesetes amb capell de palmes que aplegaven quatre figues amb una cabreta bruna al costat. Si ens estenem a la resta de l'illa veurem que hi havia altres llocs on la presència de la indústria era encara més forta, com Sóller, Manacor, Inca, Lloseta, Llucmajor, Pollença, etc.
Sembla que hi hagi interès a esborrar aquest passat que no encaixa amb les Illes paradisíaques esperant el mannà turístic, per això fins i tot els edificis que encobeïren les activitats industrials són abandonats, menystinguts i esbucats sense cap mercè. Per al sistema qualsevol crivell per on s'escoli una versió dels fets diferents a la beneïda oficialment és molt perillós. Podria desembocar en la catàstrofe de fer créixer altre cop el sector productiu de la indústria, actualitzat als temps que corren, i disputar el monopoli als
sàtrapes dels hotels.