divendres, 7 de gener del 2011

Sibil·la a la Seu de Mallorca


Ahir vaig ser a la Seu per escoltar na Maria del Mar Bonet cantant la Sibil·la. Crec que puc fer un balanç desastrós de tot plegat. Més d'una hora abans ja estaven ocupats gairebé tots els bancs del temple. Vaig haver d'empassolar-me una missa en espanyol, a càrrec d'un canonge mallorquí, amb lectura inclosa d'una mallorquina escarnint l'accent de l'espanyol de Burgos. Després d'això, na Bonet no va cantar perquè estava afònica. La intervenció d'alguns experts sobre el cant de la Sibil·la fou interrompuda per belitres que feien mambelletes per ofegar els mots dels que intervenien, tot somrient de la gràcia que feia el seu repugnant capteniment. A la sortida hi havia immensos embossos a tots els portals, la gent aprofitava per fer tertúlia al bell mig dels accessos a la Seu. Repartien una monografia del canonge Llabrés sobre la sibil·la, però no vaig ser a temps a agafar-ne cap. Vaig pensar que les columnes s'esquerdarien i tot faria flamada, com quan va caure la Timba de Felanitx, però aquest cop no passà res. Vaig pensar que si hi ha Sibil·la, si hi ha la Seu o els canonges, és perquè uns catalans prengueren l'illa a d'altres que l'havien presa segles abans. I nosaltres en descendim, amb cert orgull per la meva part. Amb el bisbe-rector de poblet xurro Murgui, crec que la Seu no té amo, tant se la pot apropiar un canonge eixorivit, com una diaca equatorià, o bé un membre de l'integrisme d'arrel espanyola més tronat.
L'únic detall positiu: l'actuació de la Coral Universitària, magistralment dirigida per Joan Company, amb especial esment de l'actuació de la primera solista. Quina meravella de veu!