divendres, 1 de juny del 2007

Depilacions estiuenques

Em costa començar a tractar un tema tan dolorós. He de confessar que m'agraden els pèls, no dins la sopa com a les fondes de postguerra, sinó a les aixelles i a l'entrecuix de les dones. Tampoc no em molesten gaire en altres parts del seu cos, però em manquen en aquestes dues que he esmentat. Quan arriba aquest temps la immensa majoria de dones es posen en mans d'exalumnes d'estètica dels IES, en el millor cas, i es deixen tondre salvatgement. El més greu és que són les depiladores qui decideix com han d'anar toses les dames, i les que no ho són. Fins i tot les assessoren sobre la moda més atrevida i elles es deixen fer. Els arguments són penosos: "fa brut", "fa calor", "tothom ho fa", "a l'hivern bé, però a l'estiu...". La qüestió és que els pelets són eliminats impietosament. Quina uniformització innecessària! Cada dona té un pelatge diferents, més clar o més espès, més llarg o més curt, de color negre, roig, ros, sal i pebre. Tota aquesta biodiversitat no és respectada per la depilació concentracionària.
Sort que el final s'acosta. Algunes dames ja no es depilen, volen mantenir la seva personalitat pilosa i no es volen homologar amb les seves jornaleres. Un bri d'esperança s'anuncia a l'horitzó.

dimecres, 30 de maig del 2007

Esporgar els arbres


Tenc la mala sort de viure en un país on els arbres són odiats. Per ventura, hi ha una mica més de respecte pels fruiters, perquè hom deu considerar que són, en certa manera, "útils". Pel que fa a la resta d'arbres el menyspreu és absolut, per no parlar d'odi cerval. Quantes vegades no heu sentit a dir coses com: aquests arbres feien nosa, les arrels aixecaven el trespol, rompien la vorera, les branques no ens deixaven veure res, sempre hi ha "brutor"-tot referint-se a les fulles o a la fullaca-. Qualsevol motiu és bo per dejectar un arbre. Curiosament, això succeeix en un país on no plou gaire, en una terra que no és especialment fèrtil, on el creixement dels arbres és lent. Sense que puguem oblidar l'horrible sol que hem de suportar més de la meitat de l'any. Els arbres, ultra la seva funció clorofi·líca, fan ombra, refresquen la temperatura, ens forneixen llenya, fan bona olor, el vent amb les seves fulles produeixen sons diversos, generalment sedants. No hi ha manera però, els arbres són perseguits fins a la destrucció.
He visitat països de clima més benigne, on les pluges són generoses i els creixement dels arbres és més raonable. En definitiva on la vida d'aquests grans amics és més fàcil i planera. Curiosament, allà són respectats extremadament. Abans de tallar un arbre se cerquen totes les maneres possibles d'evitar-ho. Esporgar els arbres hi significa, en aquests llocs civilitzats, tallar les branques seques i no deixar-los sense branques com es fa aquí.
Paradoxalment on hi ha més arbres se'ls respecta i on en manquen se'ls odia. Qualcú en sap el motiu?