dilluns, 20 d’octubre de 2008

Un moscard de grifó llegia Cernuda o en bravejava


Devia ésser pel centenari del teu naixement, Luis Cernuda, que al teu país i al meu es tornà a parlar de tu. S'editaren les Obres Completes, que la meva xixisbea s'apressà a regalar-me, i arreu proliferaren homenatges i proclames. Sobtava la revifada perquè durant anys i panys no havies gairebé existit. Hom parlava del pobre Lorca, immortalitzat pels assassins feixistes de Granada, també d'Aleixandre, enrocat a l'Espanya de guàrdies civils i capellanum, potser fins i tot d'Alberti, símbol dels estalinistes exiliats, però no s'usava anomenar-te i estudiar-te, tret de mitja dotzena d'escriptors de la malaltia per raons no sempre del tot literàries. Em va alegrar que finalment apareguessin damunt els papers els teus versos i les teves fotos, sempre seriós però sarcàstic. El to bufonesc el donà el president dels teus paisans, aquella mena de cretí admirador de Millan Astray, quan manifestà que eres el seu poeta preferit i que tenia les teves obres al comodí. Em recordà quan parlant de Lorca i Dámaso Alonso, exclamares: "Príncipe tú, de un sapo?". Però, tal com tu també escrigueres, als morts ningú els respecta i tothom se'n reparteix les despulles com els voltors. I això que tu sabies què es podia esperar dels teus compatriotes: "Ser de Sansueña".