Sí, aquí vivien els nostres misteriosos avantpassats, els primers quíbers. Quina llengua parlaven? D'on venien? Quins animals havien domesticat i portaren? Què significa Almallutx, Cúber, Bóquer, Síller, Monnàber?
Algunes d'aquestes preguntes han estat contestades en part, però en general la cultura talaiòtica encar roman voltada d'un cert misteri. Per això el poble els anomenà clapers de gegants i cementeris de moros.
El cert és que aquest poble, segons els viatgers antics, amant del sexe i del vi, participà a les guerres púniques al costat de Cartago i destacà per la seva actuació en diverses batalles. Aixecaren talaiots, navetes i taules que encara ens admiren, possiblement sense l'ajut de cap Polifem. Encara suposa un gran camp d'investigació per a moltes disciplines.
Jo m'he criat, una mica, entre els talaiots. El meu avi, amic d'arqueòlegs i afeccionat ell mateix a l'arqueologia, em dugué molts de cops a veure excavacions. Per a mi representen un territori segur, un microclima favorable.

He conegut una princesa

He conegut na Carme M. i n'estic tot alabat. Ahir, la meva vella closca de mol·lusc es va reblanir del tot i vaig deixar traspuar unes sensacions que creia oblidades. Ens avenim en moltes coses, però això no és l'important. Vaig sentir-me i l'hi vaig dir, com un pescador de perles o de corall vermell de l'illa de Sant Pere a Sardenya. Capbussant-me, una tarda en què l'atzar m'havia duit a la vorera, vaig trobar la perla més preciosa, com a mínim, de la Barceloneta. Sé que és poc habitual, en aquest ambient, fer públiques aquestes coses. El meu estat de benaurança és tan intens que em fa pensar que si el faig públic, crearé estats semblants arreu de la xarxa, encara que el meu bloc sigui un dels menys visitats del món. Alguna cosa arribarà de la força del meu sentiment.