dimecres, 30 de maig de 2007

Esporgar els arbres


Tenc la mala sort de viure en un país on els arbres són odiats. Per ventura, hi ha una mica més de respecte pels fruiters, perquè hom deu considerar que són, en certa manera, "útils". Pel que fa a la resta d'arbres el menyspreu és absolut, per no parlar d'odi cerval. Quantes vegades no heu sentit a dir coses com: aquests arbres feien nosa, les arrels aixecaven el trespol, rompien la vorera, les branques no ens deixaven veure res, sempre hi ha "brutor"-tot referint-se a les fulles o a la fullaca-. Qualsevol motiu és bo per dejectar un arbre. Curiosament, això succeeix en un país on no plou gaire, en una terra que no és especialment fèrtil, on el creixement dels arbres és lent. Sense que puguem oblidar l'horrible sol que hem de suportar més de la meitat de l'any. Els arbres, ultra la seva funció clorofi·líca, fan ombra, refresquen la temperatura, ens forneixen llenya, fan bona olor, el vent amb les seves fulles produeixen sons diversos, generalment sedants. No hi ha manera però, els arbres són perseguits fins a la destrucció.
He visitat països de clima més benigne, on les pluges són generoses i els creixement dels arbres és més raonable. En definitiva on la vida d'aquests grans amics és més fàcil i planera. Curiosament, allà són respectats extremadament. Abans de tallar un arbre se cerquen totes les maneres possibles d'evitar-ho. Esporgar els arbres hi significa, en aquests llocs civilitzats, tallar les branques seques i no deixar-los sense branques com es fa aquí.
Paradoxalment on hi ha més arbres se'ls respecta i on en manquen se'ls odia. Qualcú en sap el motiu?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Teniu tota la raó. No sé perquè som així.

Anònim ha dit...

Visc a un carrer, avaluat com un dels millors carrers gòtics que queden a Europa, i tenim uns arbres que, ara, quan fan més "brutor" que mai, comencen a ser meravellosos. Ai Mart de garriga, has sentit mai les dites aquelles que fan "Segons s'al·lot sa jugueta" i alguna altra que ara mateix no recordo ? T'ho dic perquè jo crec que tu generalitzes en afirmar el que afirmes en el teu escrit. N'estic més que segura que ho has sentit manta vegades això que comentes, però no ho has de fer això de generalitzar a partir de fets concrets. Al meu carrer ara hi ha més "brutor" que mai, perquè hi ha uns arbres que ja són esponerosos i enguany per primer cop han tret un esplet de flors que fa por. I què fan les floretes? Idò ni més ni menys que caure, la força de la gravetat no la discutirem ara, oi que no estimat mart de garriga? Bé, idò això, que cauen i hem d'agranar la carrera, i .... què? et penses que me queixaré jo? Idò no, no i no. Perquè fan molta més planta de la que farem tu i jo junts mai.

La cabreta
(Post Scriptum: El tema princeses ja no el tocaré més, et sembla bé?)

Mart de Garriga ha dit...

Benvolguda cabreta, veig que també tens una especialitat sensibiltat per a la flora. Ets una dendròfila i això t'honora.
Si generalitz és perquè no em queda altre remei. La realitat m'ha fet topar, tossudament, amb el que exposava al primer escrit.
Com que tu ets jove, una primala, valores els arbres i no et sap greu agranar la carrera ben amatent.
De totes maneres, crec que tu i jo, tant junts com separats també devem fer planta.
En voler tornar parlar de princeses, jo estaré a l'aguait. No hi ha d'haver tabús.