dilluns, 22 d’octubre de 2007

A trenc d'alba


La BMW ja sap el camí, no cal menar-la. Malaveig que la gelor no em faci tornar les mans balbes, però no em surt.
Imagín les pageses -si és que en queda cap- aixecades i dutxant-se en banys del darrer disseny.
Sent alguna olor de llenya de qualcú que no ha esperat Tots-Sants.
La fosca m'acompanya i m'hi sent protegit. Els polls-verds fan rasques devers Cas Concos. Qualque geneta s'encaua sadolla.
Les timbes em saluden i record na Gera, nua dins el ribell, al corral de ca seva.
El teu perfum, però, m'ha estat pigall tot el camí, fins a la casa tancada.

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Feia temps que no veia fer servir la paraula malaveig!. Quina alegria!

Mart de Garriga ha dit...

Ja veus Dessmond, coses que té el parlar de Mallorca. Aquests arcaismes que la generació dels meus pares es va cuidar d'esvair, poden ressuscitar, fins i tot alguns amb prou èxit com brac o donar-se.

Dessmond ha dit...

Què és brac?.
A m'agrada molt el parlar de Mallorca. Però a Palma la cosa esta ben fomuda. Jo hi viatjo sovint, per qüestions familiars, però d'any en any noto una bona diferència. I no precisament per a bé.

Mart de Garriga ha dit...

Brac vol dir, entre altres coses, esperma. Ho trobaràs a l'Alcover-Moll. N'Empar Moliner va escriure-ho en un article en espanyol al diari policial on col·labora. Com és natural, els correctors li passaren per ignorància del que deia.
Jo visc a la garriga de Quíbia i el parlar català és viu i xalest. Els ciutadans han fet figa davant els estrangers d'Espanya i d'arreu, que hi han arribat.