A l'exposició den Rafel Joan, nascut a ciutat el 1957, però de pares felanitxers, hi havia una granada representació dels quíbers: Nicolau Llaneres, Apol·lònia Bordoi, Jerònia Mascaró -quíber d'adopció-, Jaume Canet, Toni Meravell, Ramon Raconera, Caterina Massutí, Clara Pol Bauzà, Bel Vaquer, Toni Martí, Pilar Rossa, Bàrbara Sansó...
La galeria den Pep Pinya va oferir una mica de vi blanc per a brufar la inauguració de Passatges.
Els inversors i col·leccionistes se situaren al costat dels bohemis. Una dona alta i garrida aparegué de sobte aureolada de rínxols foscos. "Sembla com si ens coneguéssim de sempre", li digué un pintor. En Pere Aeroplà em recordà Francisco Umbral. Vaig saludar i besar gent que no havia vist feia segles: Aina Bonner, sa germana Deborah, en Biel de Furnish Time, en Toni es Llarg, en Julià... i un especial esment per na Francesca Moll de Terrissa.
Els paisatges vertiginosos den Rafel -cal agrair la col·laboració den Pep Mercader i el seu ultralleuger- es desfan i es refan, amagant horitzons de somni, passatges a l'infinit, formes que no existeixen.
En Rafel actuà com un vertader professional, fent cas a tothom, sortint a fora on s'agrupaven els fumadors i els alternatius, deixant-re retratar per fotògrafes teutones i fotògrafs autòctons i contestant les preguntes amb exquisidesa una mica embullosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada