Sí, saber cuinar i fer-ne partíceps aquells que t'agraden és una manera d'estendre la felicitat. Un dinar o un sopar, o un bon berenar, preparats de manera amorosa fan que la gent oblidi els maldecaps. Tastar vins com els 4Quilos o els 12volts és una experiència deliciosa, acompanyar-los amb una mica de rellom fet a la planxa, una dotzena d'esclata-sangs (sí, els de Girona també són bons, no cal ésser tan esquitarell) i fregir pebres d'aquest temps, d'aquells primets amb pell prima també, amb una partida d'alls i juevert pot resultar un vertader plaer. Naturalment, doblegats de cabell d'àngel per postres. De can Guixa, can Delante -si estau prop d'Inca-, de can Guasp de Llucmajor o de can Roca de Manacor si teniu la sort d'habitar per Quíbia.
6 comentaris:
els maldecaps ,estimat meu,si es volen llevar de manera amorosa amb un dinar o un sopar o un berenar, acompanyat d'un bon vi ,sols es converteixen en una mal de capada,aixi que val més cercar la felicitat d'altre manera,i els doblegats per més tard.
anònim, no acab de veure la relació del bon àpat amb un maldecap tan gros...
així i tot estic ben d'acord a cercar la felicitat de mil maneres.
el maldecap tan gros te relació amb les copes de bon vi que et prenguis,
segons els maldecaps més copes ...
(tot aixó per descontat baix les mans de Dioniso,no de la nostra voluntat)
I les mil maneres,no tendran res a veure am els culs
femenins ?
anònim, així i tot el bon vi no fa mal de cap. Dionís ens és propici als mediterranis.
Cadascú ha de triar la seva recta via.
que així sia !
Anònim o anònima, esperem que ho sigui.
Publica un comentari a l'entrada