dimecres, 10 de desembre de 2008

Garrigues i marines


Segueix plovent, s'amaren les garrigues de Quíbia i la marina assedegada. Encara serem a temps a fer paners de gírgoles d'estepa i qualque picornell si no fa fred.
Jo voldria que plogués fins a Nadal. Enyor els albellons brollant i els torrents amb aigua cap a la mar. La font de sa Roca era la font de la nostra joventut salvatgina. Hi acampàvem a la vora i no ens en podíem avenir, criatures d'una terra eixuta, de tenir aquella aigua que no s'aturava de córrer, nit i dia, tret de qualque estiu que s'estroncava.
Crec que aquest país milloraria si hi plogués més. Pluja i civilització solen anar unides. Només cal fer un repàs per Europa i pels nostres veïns de baix per comprovar-ho.

2 comentaris:

Rita ha dit...

M'ha agradat molt aquest post.

Fa pensar, a més... És per tenir-hi una bona conversa al voltant del Nord i del Sud...

Mart de Garriga ha dit...

Rita,
hi haurà lleguda per conversar-ne, segurament.
Molt bons els teus darrers posts, per cert.