dijous, 19 de març del 2009

No tot ha de ser motiu de plany


Veig que els darrers comentaris meus són una mica apocalíptics. No tot són males notícies: les dues blades o pomeres bordes o rotabocs -que de totes aquestes maneres s'anomenen- o sigui l'Acer opalus. s. granatense que tenc ja comencen a treure ulls. Avui de matí ho he reparat i m'he posat tot gojós. Aquest arbre, desconegut per molts, però que es pot veure a la serra de Tramuntana, entre altres llocs de la Mediterrània, és una meravella. Caldria difondre'l com a arbre, també per a jardineria, per substituir tantes espècies que s'empren per repoblar jardins i parcs, però que no li arriben a la sola de la soca en bellesa i harmonia.

6 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...

Encara no he vist un auró que no m'agradés. Aquest és ben llampant!
No em sona haver-lo vist per aquí on jo pasturo, potser és arbre de més alçada.

Fa goig la primavera quan albira, eh? A mi m'agrada quasi tant com la tardor :)

Mart de Garriga ha dit...

Trini, m'agrada que compartim el gust per aquest arbre tan polit. Aquí l'anomenen rotaboc i pomera borda.
No sé si n'hi ha prop de la Cala, però jo diria que a la Terra Alta n'hi deu haver qualcun.
Em quedaria amb la tardor i l'hivern mediterranis, però la primavera també em va bé, sobretot plujosa com enguany.

Anònim ha dit...

enyor els vostres escrits sempre lúcids i clars, mart de garriga.
deu ser que anau molt enfeinat.
ara que ha arribat la primavera
els camps a punt de segar, ovelles
a punt de tondre, ens cal saber que pensa mart de garriga. ciutadà pagés, amb bona ploma i més bon cap.
endavant les fitores i els gànguils.
els biòlegs, xpastor com exemple estan comprats.
anem a tirar el rai d'una puta vegada ara que el sabones a arriat veles i els seus amics de per la plaça de les palmeres no li riuen les gràcies després d'haver-se assaciat de menjar i bueure sense pagar.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim però no tant, tendré en compte els vostres compliments però és cert que fa estona que no escric, una de les causes és la feina -ben cert- però també hi ha la impressió de la manca de públic.

Trini González Francisco ha dit...

Quines coses de dir...
però si el public espera amatent les vostres contribucions a la desintoxicació de tanta beneiteria que ens injectem cada dia directe en vena...!

:)

Mart de Garriga ha dit...

Trini, estic encantat de tenir una lectora com tu, des d'un lloc tan fantàstic com la Cala.