dilluns, 27 d’abril de 2009

M'han convidat a noces


Jo no m'he casat mai, almenys del punt de vista legal, amb paper i cerimònia pública. Segurament per això les noces m'atreuen d'una manera gairebé insana. Em sembla tan fantàstic que qualcú, amb el temporal que hi ha, s'embarqui en aquesta aventura, que ho faci públic, que en faci una festa... he de reconèixer que em té encortat tot plegat.
Ara he rebut una convidada d'un jovençà inquer, a qui no tenc massa tractat, per anar a les seves noces. Com que tenc tan poca pràctica, perquè a més de no casar-me -potser just per això- he assistit a molt poques noces al llarg de la meva vida, me n'he duit una altra sorpresa. Al costat de la invitació hi figura una targeta amb el logotip d'una entitat bancària i un número de compte. M'ha semblat el súmmum de la grolleria i de la barra. El regal és un cosa eminentment voluntària, amb un toc de sensibilitat personal, de sorpresa que, de cap manera pot encabir-se en un ingrés bancari. Fa anys hi hagué la moda de la llista de noces, encara tenia un cert sentit, perquè així les ments racionals s'evitaven de fer regals repetits, per posar un exemple, i més o menys hom assegurava encertar els interessos dels nuviis.
Crec que declinaré la invitació a les noces, no sé veure quina quantitat és prou per festejar la bellesa de la nuvia brasilera o la simpatia del nuvii salvatge. M'evitaré el tracte massa íntim amb elements de la zona inquera, massa expansius per una mentalitat quíber.



6 comentaris:

Josep ha dit...

Vigile vostè, que astò és perillós. Jo enguany tinc tres noces, i tres actes socio-litúrgics més (comunions, circumcissions, defuncions...) i li ben jure que hom no n'ix igual que n'entrà.

Un cop fet l'avís, felicitats pel blog.

Mart de Garriga ha dit...

Josep, us estic molt agraït per avisar-me, ja vaig advertir que la meva decisió serà encastellar-me a ca nostra i no anar a noces.

Melissilem ha dit...

Ja veig que, per a una persona sensible com vós, això que us comminin a regalar doblers d'aquesta manera tan grollera ha de ser un afront insuportable.

Us comprenc, crec que fareu bé de no assistir-hi i que sou savi refermant el vostre escepticisme davant aquesta mena de celebracions que no porten més que malastrugances a les criatures indefenses.

Mart de Garriga ha dit...

Sàvia Melissilem, m'heu donat la darrera empenta per no anar-hi. Que hi vaig en Tolito sol i passarà gust d'estar amb tants de jovençans.

francina ha dit...

En primer lloc felicitats pel blog.
Tenc un fill petit que en un mes (el de Maig) té VUIT primeres comunions d'amics, i a quatre d'elles m'he trobat a dins del sobre de l'invitació, una tarjeta amb dates bancàries !!!.Increíble...
Els ensenyen de ben petits.

...no anirà a cap.

Mart de Garriga ha dit...

Francina,
això de les comunions sí que no ho sabia. Encara és més escandalós. Un temps donaven una mica de xocolata desfeta amb dolces o ensaïmada.
Gràcies pel teu comentari aprovatori del blog.