dimecres, 10 de febrer de 2010

Fa una mica de fredor


I potser tenc la tiula balba, tot i que no ser si això és possible. M'aconhorta veure el Maçanella i el Puig de Son Torrella nevats, almenys als capcuruculls. El fred és sa deia l'avi Forner i d'ell he heretat, a més de fumar qualque puret valencià, no ser fredolec. La gent del país viu obsessionada a convèncer-se que aquí fa fred. Com pot fer fred a la Mediterrània? I en una illa d'aquesta mar? El que sí fa és calor, i molta, la major part de l'any. Benhaja el fred, sobretot si qualque cos femení se'ns acosta tebi i delitós. Esper que aquest cap de setmana faci neu, mai tanta com jo voldria, encara que això comporti embossos a les carreteres de les muntanyes de Tramuntana, imatges tòpiques i repetides dels informatius amb idiotes que es llencen pilots de neu. Voldria nevàs fins que la neu arribàs als mugrons de la Marededéu de l'Esperança!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí que en fa una mica de fredor.
Vius amb els refredats de tiula!
Adolfo Mena

Mart de Garriga ha dit...

Adolfo Mena, avui encara en fa més, i pas més gust.
Crec que serà ver això que vaig dir de la neu part damunt el castell de Capdpepera.

Violette ha dit...

Com m'ha agradat aquest escrit tan fred i, en canvi, tan càlid!

Mart de Garriga ha dit...

Gràcies Violette, estic content que t'hagi agradat. M'afalaga molt, venint d'una escriptora tan subtil.
Besades

- assumpta - ha dit...

Nosaltres per aquí n'hem tinguda massa aquest hivern, encara que de fred si fa o no fa el de sempre.
Merci per la visita.
T'aniré visitant també.
;)

Mart de Garriga ha dit...

Assumpta, per a mi mai serà prou el fred. Salut