dissabte, 7 d’agost de 2010

De Cala Beltran estant


Ha arribat una dona de color, negra, enrevoltada de goril·les. Vénen d'Espanya i vesteixen amb el mateix gust que la terra que han deixat, tant ella com el seu seguici. Bé, passen tants de milions de turistes i, almenys, aquests paguen i no com els desvergonyits de Marivent que vénen amb tota la barra i s'instal·len a la casa que els regalaren els feixistes de la Diputació, sense que fos seva ni l'una ni l'altra. Tot plegat, un empreny: més policia colonial molestant els vianants i els conductors. Els diaris més farcits de beneitures que d'habitud. Ara me'n penedesc i vull fer-ho públic d'haver-me interessat per la còrpora d'aquesta negrassa, perdó, afroamericana o dona de color -negre- quan va sortir a la llum dels focus amb motiu del triomf del seu marit. Aleshores em semblà una poltra de rodeo però ara que veig com va vestida i quins gustos té, la veritat és que m'ha caigut totalment de la post. Crec que m'agrada més na Palin, no és així com es deia aquella de per Alaska?

14 comentaris:

Rita ha dit...

Això és allò que en dieun l'eròtica del poder, quan no hi són és una cosa, però quan tasten els privilegis que n'obtenen no se'n poden estar.

Anònim ha dit...

Bones!!!
Totalment d'acord amb el teu comentari d'aquests que habiten per Marivent. Quina vergonya!!!
L'escrit genial, veig que durant l'estiu segueixes tan en forma com sempre. Una abraçada.
AnònimA

Pais secret ha dit...

Llamp de cala més bonica aquesta des d´on et mires la vida passar.L´he buscat al google i em sembla un petit fiord a la mediterrània.
Veig que segueixes vivint bé i que conserves el gust per les assimetries.
Bon estiu!

Anònim ha dit...

Bé està canviar de parer, però a mi m'agraden les dues, cada una dins el seu estil.
Pel rodeo, vull dir.
I enhorabona per haver-vos llevat les lleganyes i haver tornat a escriure.
Adolfo Mena

Mart de Garriga ha dit...

Sí, Rita, però si l'eròtica els ha de servir per fer coses tan penoses i xarones, valga'm déu!
Anònima, gràcies per les teves lloances.
País Secret, sortosament en aquesta cala no hi cap casa ni barraca, només pins, ullastres i fonoll marí.
Adolfo Mena, vós sempre heu estat molt poltrista...

Anònim ha dit...

on és aquesta cala?

Anònim ha dit...

desconec cala beltran, som més
de cala sequer, es caló des moro o fins i tot des caló den burgit.
en qualsevol us alab el gust,
segur que en aquest temps la salvatgina és d'agraïr.
de la poltra, tot i caure de la post, és ben segur que toream a pitjors plaçes.

Mart de Garriga ha dit...

Amb tants d'anònims m'embull una mica. Aquesta cala és a Mallorca, però amb tants d'anys que els magazins dels diaris, els professors colons i gent diversa publiquen articles sobre cales "secretes" i "amagades" perquè deixin de ser-ho, ja tothom deu saber on és.
A l'anònim segon, també conec els redols que anomenes. Hi he fet moltes estades temps enrere. Hem d'anar pertot.

Anònim ha dit...

Ahhhh!!!Ja ho sé... Durant l'estiu fas una mica de Barba Roja per aquells indrets.
Una besada
AnònimA

Anònim ha dit...

Filolet, l'escrit m'agrada molt, l'anònim que demanava on est aquesta cala era jo, m'agrada donar la cara quan faig comentaris, per això no se com ha sortit com a anònim. De totes maneres no he aclarit on és.

Mart de Garriga ha dit...

Anònima, no tenc res a veure amb aquest Barba Roja, la meva escassa barba és grisenca i abans era ben negra. I aquest que no era una pirata turc?

Mart de Garriga ha dit...

Mengoleta,
ja et diré on és aquesta cala en secret perquè aquests llocs no es poden publicar tant.

Anònim ha dit...

mestre, no us heu de torbar tant a donar senyals de vida, les/els vostres seguidors/es esperen els escrits ansiosos. fuig la calor, arriben les llampugues i els vermadors esmolen ja els trinxets.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim trinxeter, les teves lloances anestesien les meves orelles i em porten al paradís.