dimarts, 23 de novembre de 2010

un robatori perfecte


Suposem que us trobau en un altre país, en un control de passatgers de l'aeroport, on malavegen humiliar-vos fent-vos llevar el cinturó, les sabates i deixar les vostres pertinences en un caixonet de plàstic. Endemés us faran passar per un escàner, i en el cas que soni el xiulet, qualcú us escorcollarà com si fóssiu un Bin Laden o un Aznar. Passaran les vostres pertinences per un altre escàner i si els vaga us faran obrir la maleta. Poden trobar-hi objectes perillosos com un esprai de sabonera per afaitar-vos o bé una botelleta de gel per ensabonar-vos. L'home dels guants us dirà que això no es pot passar, potser us demani que torneu enrere a facturar la maleta o bé que deixeu a qualcú que us ha vengut a dur a l'aeroport els objectes prohibits i perillosíssims. Com és habitual anau amb el temps just i no teniu ningú conegut per entaferrar-li els objectes esmentats, aleshores simplement l'home dels guants se'ls quedarà, per ventura fins i tot són de la marca que li abelleix. Això és una escena habitual, que podeu ampliar amb ganivets, tisores, tallaungles, perfums, etc.
Fins quan suportarem aquest abús? Qualcú creu que aquests robatoris eviten actes terroristes? Era tan conscient com jo l'home dels guants de la natura del seu robatori?

9 comentaris:

Pais secret ha dit...

Deu tenir un tocador que fa feredat aquest home dels guants, pots i potinguetes de totes les marques.
Fes com jo, Mart, que tiro de ferrys o carretera i manta...fins que instal·lin scanners per a pujar al Sorolla o per a creuar la ratlla dels de més amunt.

(...temps que no sé de vos...)

Mr. Missis ha dit...

I aviat ens manllevaran la intimitat amb els raig X o uva o ultravioleta, o com es diguin, que ens deixaran ensenyant totes les vergonyes davant de vés a saber qui.

Anònim ha dit...

tota la raó del món. que en deuen
fer de tots aquests estris confiscats?
immensament molest haver de despullar-se per no fer pip a l'escàner.
podem viatjar amb un vencí als calçons. no convé deixar el desodorant, no fos cosa pensassin
que som nebot de poeta, exsastre de bisties.

Mart de Garriga ha dit...

País secret, tu ho dius de bromes però jo sé que hi ha picoletos de l'aeroport de Son Sant Joan que regalen perfum a totes les dones que encalcen. De vegades no queda altre remei que prendre un avió, tot i que cada cop em fa menys gràcia.
Sí, fa estona que no fem una xerradeta.

Dr. Missis,
tot serà que ho comportem perquè jo ja començ a estar-ne ple.

Anònim mariner,
bé, ja veus que n'hi ha qualcun que els dóna sortida, això ho sé de bona font, com diríeu vós.
El sastre d'ases tenia una olor ben ofensiva.

Anònim ha dit...

Jo duia una petaca plena de palo que le me vaig bevent durant el vol. Tinc molta pot a volar.Se n'ha adonaren, els picoletos, i jo els hi ho vaig explicar. Gens ni mica de cas. vaig haver de beure tota la petaca davants d'ells. Si puc, sempre en vaixell.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim amant de les begudes dolces, això de fer-vos beure una petaca plena de palo em recorda el temps de la BPS.

Anònim ha dit...

El que jo volia era que no es quedassin amb la meva dosi d'anestèsic pel viatge. Això mai!!

Rita ha dit...

A l'anada a Berlín em van fer treure les sabates, em va sonar el xiulet i em van haver d'escorcollar. De tornada, no me les van fer treure -eren les mateixes- i tampoc va sonar res...

Per sort, havia facturat l'equipatge.
Petons, Mart!

Mart de Garriga ha dit...

Rita,
he llegit al teu bloc que el viatge a Berlín fou un èxit total. Benhaja!