dilluns, 14 de març de 2011

Ramon Barnils


No puc dir que fos amic seu ni que l'hagués tractat molt, però sí que el vaig conèixer i en recordaré alguns detalls. Ell feia de professor a Bellaterra i jo hi estudiava -segurament menys del que hagués calgut-. Moltes vegades me'n tornava a Barcelona fent ditet. Era un sistema econòmic de transport, podies fer noves amistats especialment entre les al·lotes que també es posaven a la carretera. En Barnils era dels que s'aturaven sovint i vàrem coincidir una bona partida de vegades. Em demanà si coneixia en Biel Mesquida i jo li vaig respondre que només de vista. Xerràvem de coses de Mallorca i tot d'una es veia que en tenia un coneixement no gens superficial, inusual per a la majoria de continentals. Coneixia la gastronomia, la literatura, la història de la Catalunya insular. També xerràrem de Gabriel Ferrater a qui ell havia tractat molt a Sant Cugat.
El vaig tornar a trobar anys més tard, com a moderador d'unes jornades organitzades per les JERC a la Casa de la Caritat de Barcelona, si no m'err. Jo hi vaig anar com a acompanyant dels Llunàtics que alhora acompanyaven en Jaume Sastre que hi havia d'intervenir. Record que en Barnils se'm va acostar i em demanà: Què li foto al Sastre? per presentar-lo, i jo li vaig dir que el suposava membre de Taller Llunàtic. Per cert, que acabàrem expulsats pel servei d'ordre -tota la comitiva- que llavors capitanejava en Puigcercós.
Em sap greu que en Barnils es morís tan jove, sembla una maledicció, com si els que volem un país lliure i més ben plantat, haguessin de pair tantes malifetes que ens acurçàs la vida. Però, així i tot, cal recordar el que digué el replicant: els estels tenen la vida curta però lluen amb molta intensitat.

6 comentaris:

Pais secret ha dit...

Molt maca la frase darrera i el record també.
Jo el recordo molt quan emetien a Catalunya Ràdio "Un lloro, un moro i un mico i un senyor de Puerto Rico amb Monzó i Vendrell. Era divertit.
No sé si ara el deixarien emetre veient com han caigut alguns programes.Com sempre, els que diuen les coses pel seu nom són els primers a decapitar.

Pere ha dit...

Amic, me pens cert que la cita final de Blade Runner en realitat és el Dr. Tyrell qui la diu, precisament a una de les seves creacions elèctriques.

Mart de Garriga ha dit...

País secret, també me'n record d'aquest programa: excel·lent. En entrar el PSOE foteren fora de Catalunya Ràdio tots els que m'agradaven i encara hi ha genteta com en Joan Barril, na Cópulo i companyia. Fins quan ens els haurem de menjar?
Pere,
crec que tens tota la raó. Li ho diu al replicant quan ell es queixa de la caducitat de la seva vida. Això és poc abans d'ofegar-lo amb les seves mans poderoses.

Anònim ha dit...

Barnils, bon retrat i detalls sucosos.
També vaig conèixer i tractar en
dues ocasions Ramon Barnils.
Desembre 88, palma homenatge a Blai Bonet. i posteriorment desembre 99, guard mots bons records d'un sopar a Palma amb aquella veu una mica escanyada, les seves rialles no gens amagades, una detallada explicació del món dels castellers, i de moltes altres qüestions.
si em permeteu, diré que també li
agradaven les senyoretes guapes i ben plantades.
Per cert de l'acte polític, si no vaig errat,el pobre Ramon Barnils no va sortir-ne molt ben parat de les envestides de Taller Llunàtic, més aviat obert en canal com a marca de la casa.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim pescador, el que no vaig acabar d'entendre és què hi feia en Barnils per allà dins. Sí, el teu retrat també és bé com el record. Vaig veure una foto del seu fill i li assembla de bon de veres.

Anònim ha dit...

El fill den Barnils segueix les passes de son pare en temes professionals, fa un anys, va realitzar un video homenatge a Nadal Batle al Vilaweb.