divendres, 8 d’abril de 2011

Droga és lo que te drogues! Mosteliana II

Entre l'abundosa llavor filosòfica den Mostel hi ha aquesta frase lapidària. Si no l'entenien, fins i tot hi afegia una sucosa explicació, no gens desbaratada. Més o menys anava així: qualsevol producte, activitat o persona que et llevàs l'autonomia personal d'una manera exagerada era una droga. Podria ser la feina, tot i que en el seu cas sempre ha malavejat que no ho sigui, o bé la cocaïna, el futbol o pescar serrans grossos.
Perquè, clar, entres a un cassino i sempre coneixes qualcú: què vols beure? vols una cervesa? I tu, mig incorregut, ho acceptes per socialitzar-te, però al cap del dia són moltes cerveses que t'acompanyen.
"Les dones, és molt delicat, sempre et faran els comptes dins ca teva de lo teu, però alerta a fer-los, tu, els comptes de lo seu".
Cotxe de n'Hitler: Volkswagen escarabat
Ca de contrició: Doberman
Menjar de contrició: bufets i autoserveis en general
Més dolent que un tir de Birnam: extremadament xerec
I ja seguirem en lleure.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Què t´has pres avui per berenar?

No he entès res.

Bon dia i bon temps de primavera!

Mart de Garriga ha dit...

Bon dia país secret.
L'habitual: una mica de pà torrat amb formatge tendre. És com un camí iniciàtic.

Anònim ha dit...

Me sap greu per tu, però tampoc som la destinatària del teu missatge. Això sí, al manco una cosa en comú tenim, berenam del mateix...

Mart de Garriga ha dit...

Anònima, aquest missatge no té un destinatari definit. És la segona part de la informació sobre Llorenç Fiol Bennàsser (a) Mostel.
Celebr coincidència amb el berenar.