divendres, 9 de desembre de 2011

Ahir vespre, tot passant ben tranquil per la ronda que circumval·la l'antic poble de Campos -i actual sucursal de Son Gotleu- vaig topar amb uns municipals que em feren aturar. Un d'ells, armat d'una torxa lluminosa, m'explicà que es tractava d'un control rutinari d'alcoholèmia, de fet ell féu servir el mot trilometria, i em demanà que m'aturàs a la vorera i preparàs el carnet de conduir. Com que veia que allò no avançava i armat del coratge de no haver begut alcohol feia dies vaig demanar-li si n'hi havia per molta estona, també li vaig preguntar si em demanarien disculpes cas que el control donàs negatiu. L'home s'embullà una mica i féu qualque senya als seus companys. Arribat davant ells em donaren un broquet embolicat dins un plàstic amb l'explicació per inserir-lo en una maquineta dins la qual havia de projectar el meu buf durant una partida de segons. Vaig donar 0.0 però no em donaren cap disculpa ni explicació per haver-me aturat. Em produeix un gran desfici tot això dels controls "rutinaris". Entenc que n'hi hagués durant els governs de Franco, Hitler o Pétain però m'és mal d'entendre en un sistema que es pretén democràtic. Entre Felanitx i Campos, anava a 100 km/h, la velocitat permesa en aquella carretera i m'avançaren 10 o 12 vehicles, qualcun d'ells sense avisar amb l'intermitent. Ja supòs que és més difícil fer feina que no esperar els incauts i aturar-los per veure si cau qualcú que hagi tocat la trompeta i quatre doblerets per a l'Ajuntament de Campos! Per cert, el mateix ajuntament pesidit per un individu que assegurà damunt els diaris que els apartaments il·legals de Ses Covetes, edificats per son pare, no molestaven ningú.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

totalment d'acord amb les queixes
més que justificades pels controls.
tot sia dit, ja em sap greu tantes aturades pels civils. esperant que quasevol dia ens deleiteu amb algun relat no policial. gràcies.

Albanta ha dit...

Si tots fossim com tu... però cal controlar als imprudents que no ho són!! Hi han vides en joc, i les perdùes són massa doloroses.
Una abraçada

Martí grill ha dit...

Ja sé que no us servirà de consol, però devers la fageda den Jordà, el desembre de 1992, un civil em va aturar i em va dir si volia col·laborar amb una campanya de no sé que de trànsit i alcoholèmies. Jo vaig dir que no volia col·laborar (i això que no havia begut, però els civils no són sant de la meva devoció) amb això que canvia el cantet i m'informa que m'haurà de multar. Aquí jo li vaig dir que d'acord, que bufaria. El resultat del buf, lògicament, va ser 0.0. Aquell cap de fava de picoleto se'n feia creus que m'hagués sortit 0.0, no entenia que no hagués respost afirmativament la seva proposta inicial de col·laboració... (amb la guàrdia civil, MAI DE LA VIDA) Jo només frissava de partir, perquè ja em començava a sortir urticària. Evidentment tampoc no em demanaren disculpes

Mart de Garriga ha dit...

Martí Grill, no me'n puc avenir d'aquesta feta vostra. I sobretot devers la fageda den Jordà. Recordau que l'any 92 tots aquests anaven molt desimbolts contra nosaltres perquè teníem por que no fessis qualque acció amb motiu dels Jocs Olímpics.
Anònim, teniu raó. Darrerament tenc molt de tractes amb aquests ocells.
Albanta, hi estic d'acord, però que nomis controlin els imprudents, no tothom. Ara estam en una època que tots som sospitosos fins que no demostrem el contrari.