divendres, 7 de gener del 2011

Sibil·la a la Seu de Mallorca


Ahir vaig ser a la Seu per escoltar na Maria del Mar Bonet cantant la Sibil·la. Crec que puc fer un balanç desastrós de tot plegat. Més d'una hora abans ja estaven ocupats gairebé tots els bancs del temple. Vaig haver d'empassolar-me una missa en espanyol, a càrrec d'un canonge mallorquí, amb lectura inclosa d'una mallorquina escarnint l'accent de l'espanyol de Burgos. Després d'això, na Bonet no va cantar perquè estava afònica. La intervenció d'alguns experts sobre el cant de la Sibil·la fou interrompuda per belitres que feien mambelletes per ofegar els mots dels que intervenien, tot somrient de la gràcia que feia el seu repugnant capteniment. A la sortida hi havia immensos embossos a tots els portals, la gent aprofitava per fer tertúlia al bell mig dels accessos a la Seu. Repartien una monografia del canonge Llabrés sobre la sibil·la, però no vaig ser a temps a agafar-ne cap. Vaig pensar que les columnes s'esquerdarien i tot faria flamada, com quan va caure la Timba de Felanitx, però aquest cop no passà res. Vaig pensar que si hi ha Sibil·la, si hi ha la Seu o els canonges, és perquè uns catalans prengueren l'illa a d'altres que l'havien presa segles abans. I nosaltres en descendim, amb cert orgull per la meva part. Amb el bisbe-rector de poblet xurro Murgui, crec que la Seu no té amo, tant se la pot apropiar un canonge eixorivit, com una diaca equatorià, o bé un membre de l'integrisme d'arrel espanyola més tronat.
L'únic detall positiu: l'actuació de la Coral Universitària, magistralment dirigida per Joan Company, amb especial esment de l'actuació de la primera solista. Quina meravella de veu!

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Avui he vist a les notícies de TV3 el tema de l'afonia de na Maria del Mar. Un pena, la veritat, hagués estat preciós sentir-la.

Ara, de tots els desastres que menciones, evidentment, no n'han dit res... déu n'hi do!

Rita ha dit...

Quina llàstima!

Amb el títol de l'apunt he començat a envejar-te, al final ja no...
Petons, Mart

Anònim ha dit...

no sabia d'aquest amoret vostre per na Bonet, segur que no hi ereu
per en Lautaro, aquest no devia estar escanyat.
ja em sap greu per aquesta decepció que patireu ran de mar.
sort que el santjoaner Mena us va fer alegrar l'oïda.

Iona ha dit...

M''hagués agradar escoltar la sibil.la cantada per na Mª del Mar. Jo no hi vaig anar i vaig llegir que no va poder per problemes a la veu.
No em sento gens ni mica contenta de que l'hagin catalogada o distingida com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat (em preocupa que en poc temps la cantin fins i tot el xinesos. Abans de que l'haguessin distingida amb aquesta categoria, segurament la Seu no s'hagués omplit, malgrat a la Bonet sempre agrada escoltar-la. Però què be que ho comptes tot!!!

Martí grill ha dit...

Molt lamentable aquesta curolla que tenen a la Seu de dir misses en espanyol. Essent que el qui comanda n'és un fervent admirador, de l'espanyol, no ens ha de venir de nou. Jo no hi vaig ser a la Seu per sentir aquesta Sibil·la en bon dia dels Reis (els Mags, els de l'orient). Jo enguany n'he sentides dues de Sibil·les: la primera a matines, acompanyat dels meus fillons en Joan i na Concepció i de la meva germana Teresa. La segona, el dia de la segona festa a l'església de Santa Eulària de Ciutat, interpretada per una cantant de la Capella Mallorquina, tot dins d'un concert una mica carrincló, però que va tenir la seva gràcia, si exceptuam la interpretació de l'horrible nadala espanyola "campana sobre campana" (quin mal gust...)
Cal un "decret d'estrangeria" que impedeixi que mai sigui bisbe de Mallorca (ni de cap altra diòcesi catalana) un no-catalanoparlant.

Mart de Garriga ha dit...

El porquet, ella va prometre cantar-la un altre dia, quan estigui recuperada. Vaig veure les càmeres de TV3 dins la Seu.
Rita, gràcies pel missatge tranquil·litzador. Besades
Anònim, celebr el vostre retorn després de la maltempsada que heu tengut. Coratge!
Iona, estic encantat de llegir-te. Ja era hora! Bé, això del patrimoni de la UNESCO ja veurem com acabarà.
Marti Grill, ja em va estranyar no trobar-vos-hi per allà dins. Hi havia en Garcies Palou i en Torres Gost que s'ho miraven tot xalests.
Sí, aquest Murgui deu ser el dos d'oro dels bisbes que hi ha hagut en aquesta illa d'ençà del començament de la Cristiandat.