dijous, 21 de febrer del 2013

Germanes occitanes

Ben mirat, Ais de Provença és una ciutat toton. Els seus carrer nets i cuidats. Els passejos amb bars que conviden a prendre xocolata negra i altres beuratges. Les botigues de tot tipus en el nucli antic, amb raconets i places inoblidables. La gent educada i discreta, tot això fa pensar en un lloc on viure còmodament. Si jo hagués de fer de turista seria un dels llocs que triaria per prendre les aigües, anar a l'òpera o bé badar pels carrers. Però es veu que la immensa majoria de la població de molts de països de la UE consideren molt més habitables llocs com Magaluf, Lloret de Mar, la Platja den Bossa o Es Domingos Grans. Té el seu costat bo: fora noses. Seguesc empegueint-me, però, de viure en una illa on els carrers són bruts, la gent crida excessivament, va per tot en cotxe i es vana d'una ignorància a prova de bomba, començant pels seus governants. El que dic de l'illa, en part, es pot dir de la resta del país amb tots els matisos que vulgueu. Les destinacions turístiques són als llocs més inhòspits? Què els passa pel cap als guiris quan deixen un poble d'Escòcia o de Baviera, a l'estiu amb una fresqueta agradable, per entaforar-se dins la sauna de can Pastilla? Tocar la trompeta? Menjar porqueries? Agrafar càncer de pell? Sentir música hòrrida? Comprar-se capells mexicans?