Padrinet, jo era el teu caporegime i et feia besamans per respecte al teu honor i al teu desvari compartit, també per la Sacra Aliança Quíber.. És per això que em va caure tan tort el teu comentari sobre
Tintes Iberia i derivats, sobre si totes les dones es tenyien, o només les que jo coneixia i no les que tu convidaves a dinar. Totes les dones que coneixem es tenyeixen, tret d'algunes de les teves nímfules, molt poques, poquíssimes, perquè gairebé totes només duen el cap de fil de la metamorfosi. Hauria volgut que quan et vaig manifestar el meu pas fervorós a la monogàmia, atret per l'
odore di femina, m'haguessis dit coses tan agudes com: Que bé que encara armis a la perfecció, figliolo! Quines cuixes tan esveltes té la teva amistançada! Com se li marquen els mugrons sota el jersei! o bé, els seus rulls són més negres que els de Pietra Montecorvino!
Com a home d'honor tocaves donar coratge i fua, en comptes de decantar-te per la prevenció contra les dones i la gelosia.
Ara l'estim però me'n fot, com va dir aquell home de la piscina plena de mascles i meibes fonats. No voldria traspassar el llindar de la misogínia perquè encara som molt jove, com diria el conco en Joan Turriscos, i faig orellina segons quina olor sent. M'estimaria més deixar la latència que caure en la misogínia, ni que sigui selectiva.
Mantendré les posicions i avançarem tot d'una que el regiment s'hagi recompost. Evviva N'drangheta, Camorra, Mafia e Sacra Corona Unita.
4 comentaris:
Dear Mart,
who are you? Tenc una curiositat impressionant per saber-ho perquè he pogut llegir algunes entrades memorables al teu bloc. També m'hi he pogut nodrir de fulfilling vocabulari. Sé que no m'ho diràs, l'admiració m'ha fet extralimitar-me en la requesta. Però sí que m'interessaria saber si has fet algun llibre que pugui llegir, o alguna cosa que ho sembli. Si només tenim el bloc, cap problema, ens hi conformam, però volia conèixer si tens altres formats.
Em diràs "i tu qui ets"? I jo t'ho diria, si fos qualcú. Vull dir si fos qualcú d'una manera estable, continuada, estadísticament significativa. No, no prenc píndoles, la dilució identitària no té, de moment, dimensió mèdica, sinó que la relacion amb el joc literari, que tenc per un reflex de l'existencial. Últimament allò que som amb més intensitat és pare i lector. Salut, ens mantindrem a l'aguait del que passi per devers Quíbia.
Carles, em recordau Josep Pla en algunes coses del vostre escrit i això em plau, el vell fatxorrí sempre m'ha caigut simpàtic, tant quan s'usava com quan no. Demanau qui som? No ho podríem resoldre en poques paraules. Sí, he escrit moltes coses arreu, gairebé sempre per encàrrec, i d'altres per plaer que no he publicat. Seria avorrit llegir-me en traduccions de memòries d'empreses elèctriques o bé en llibres de pedagogia. Val més que contineu amb el blog. Sebastià Vidal-Joan
Benvolgut Mart,
hem de celebrar pel cap gran la finor del vostre nas. No fa molt que he acabat de llegir el Quadern gris, i quan dic llegir, vull dir intentar ser. N'he sortit com en Saint John-Perse d'aquell poema meravellós: "banyat dels teus somnis de mar". També he porfidiejat molt activament perquè no se m'assequin "les maneres" del fatxorrí, per dur-les sempre a les gemmes dels dits. Així, la vostra observació m'impressiona i em satisfà.
Afegiria que aquest any estic aprenent a separar els autors de les seves obres i he estat feliç entre mots d'Ezra Pound i àdhuc Vargas Llosa, cosa que em semblava impossible, vists els disbarats que sol excretar pels periòdics. Pel que fa a Pla, m'ha estat fàcil oblidar els desacords perquè m'he vist desbordat del tot per les clarícies de la seva llengua catalana, molt poc comunes. El Quadern gris és un monument que duc devora en Joan Fuster.
Gràcies per la informació ontològica. Així idò, ens veurem pels camps virtuals de Quíbia. Salut i fins aviat!
Carles
Endemés Pla tenia més clara que molts la totalitat i la integritat del nostre país, quan deia que per tot allà on li deien Bon dia era a casa seva.
Salut
Publica un comentari a l'entrada