dimecres, 12 de juny del 2013

Han florit els lilàs

Tot i que això no en té res, es tracta ben bé d'una altra flor molt estimada. Caldrà recollir-ne les llavors dins les capsetes protectores. Caldrà desar-les en lloc fosc i sec. Convendrà esperar l'any vinent per mirar de fer-les fructificar. Regar la planta amorosament fins que les fulles s'assequin i llavors mantenir el cossiol net que guarda la cabeça. Tot això s'explica bé a Being there, a la perfecció.
Amb les persones passa més o menys el mateix, però massa sovint ho oblidam. Com es pot esser tan enze! Talment un nyèbit fet dins una pleta, agafat amb cans, em vaig trobar lligat de mans i peus. Encara som molt enfora de l'alliberament però n'he encetat el camí.
He pensat en el fill de l'euguer -a bon Sant t'encomanes!- i he entès el que em diria: et convé fer avant. Serva!
També m'han vengut al cap excursions per Collserola a la recerca de castanyers bords, xalets abandonats, corriols de bosc, llavors encara no hi havia senglars. I per què m'han comparegut els volcans garrotxins, la casa damunt el turó dominant la vall, la taula hospitalària, les begudes amicals i la conversa "lluny de la teva pell tibant, lluny del teu cos tebi"?
Per tot això començaré a aprendre japonès, sense dubte la llengua imprescindible del s. XXI

4 comentaris:

PS ha dit...

Crec que avui he entès millor el post, deu ser que vaig millorant.
No diràs de quina flor es tracta la del test?

Mart de Garriga ha dit...

Benvolguda empordanesa, clar que t'ho diré, però això és part del secret del text. T'ho enviaré. Besades

Anònim ha dit...

Celebram, evidentment, que els lilàs segueixin florint, però encara més que hagis encetat el camí cap a l'alliberament.
Adolfo Mena

Mart de Garriga ha dit...

Adolfo Mena, tots junts en la celebració. L'alliberament es torbarà.