divendres, 10 de gener de 2014

Oasi muntanyenc

Mai no podré dir-ne el nom, perquè veig els estralls causats pels divulgadors de "cales verges", "llocs ocults", "indrets desconeguts". Tot d'una que surten publicats en llibrets oportunistes o dominicals de diaris colonials i no, ja passen a ser patrimoni cabrum. El trobareu al prePirineu, us hi menarà una carreterona estreta, asfaltada i ombrívola. Travessareu boscos espessos per on s'esmunyen les guilles i els senglars. Diuen si en els gorgs dels rierols s'hi pentinen les goges. Tots els agres de tots els bolets hi tenen el seu castell suculent. A la fi arribareu a una masia bastida segles enrere, una casa fortificada i ben proveïda de menjua i llenya. Si us comportau, us donaran una taula i us oferiran viandes exquisides, trinxat, carn feta al caliu d'alzina, mató, bolets cuinats de totes les maneres. Vi de l'Odissea, duit pels homes d'Ulisses quan deixaren l'illa de les Sirenes, apte per a crateres muntanyenques. En haver dinat passareu a la foganya, ben asseguts a l'escona, us deixaran fer fum olorós i sempre hi haurà qualque trobador o joglaressa que encetarà la cantada. Veureu passar el comte Oliba, el comte Mal, el Cojo de Málaga, per les finestres, enfilats damunt graneres. Hora foscant us adormireu amb picarols de cabreta mig orada.

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Fas bé de no dir-ho, la recerca és part del viatge.

Bon any!

Rita ha dit...

Ni a l'orella tampoc no ens ho diràs? ;)

Mart de Garriga ha dit...

Això mateix crec jo, País secret.
Bé, a l'orella, sense que ens senti el cabrum és una altra cosa.