Sortiren del poble amb cotxe. Anaven sense rumb, però l'aparcament ple de bassals, fosc, enrevoltat d'alzines, els semblà un lloc adient. Feia brusquina i la pluja o la humitat sempre els excitaven fora mida. L'anar d'amagat de les famílies també hi afegia emoció. Els costava parlar de manera entenedora, la veu es feia ronca i entretallada. Se cercaren els sexes sense desvestir-se.
Com una salvatgina del Puig de Son Reus, s'estremiren, abraçats. S'estimaven com els avantpassats de la balma sagrada de la Cova Calenta. Recobraven tot el temps absurdament tudat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada