Els espanyols van moguts

És que quaranta-quatre així mateix són molts. D'ençà d'aquell gol de Marcelino contra Rússia ha plogut una mica. Deu ésser per això que estan tan desbaratats. Això sí, sort que ells no són nacionalistes, sinó nosaltres que no podem tenir selecció nacional.
Esper que els espassi prest i deixen de marejar-nos amb les seves banderes i els seus crits, sobretot perquè aquí també hi ha molts d'espanyols i massa catalans colonitzats que també s'han deixat endur per l'emoció de "Volverán banderas victoriosas", talment com l'entrada de Yagüe a Barcelona l'hivern de 1939.
I el president de la Generalitat principatina callat fa més patxoca que quan escriu dois com l'article de l'altre dia sobre la selecció espanyola. Quina vergonya de president!

na Mont

Quin tros d'actriu! Ja deus haver tornat de l'Índia, carregada de cigarrets que et comanàrem, o no hi has pensat més? Ja tenc reservades totes les entrades de l'Auditòrium per quan tornis el mes de setembre. He reservat totes les llotges per omplir-les de xixisbeus i xixisbees, una claque que aplaudirà rabiosa quan apareguis a l'escenari. També t'assegur cuinar el que més t'agradi, ara que ja no estaràs a règim. Això sí, hauràs de cantar una mica d'òpera mentre jo prepar la menjua.
Ja saps que no vaig mai al teatre tret de quan tu m'hi convides o m'ho ordenes. T'assegur però que com més va més m'agrada aquest espectacle démodé. Tot això gràcies a la teva influència benèfica i autoritarisme delirant.

Per Sant Jaume a Pàndols

Sí, nosaltres teníem infermeres com aquestes i no aquelles monges dels feixistes. Enguany és el 70è aniversari de la batalla de l'Ebre, la primera batalla moderna de la història. Dotzenes de milers d'homes hi perderen la vida, molts d'ells catalans. Vicent Rojo hi sacrificà l'exèrcit de Catalunya, també anomenat pels espanyols de l'Est, per tal d'aturar l'ofensiva cap a València. El pas de l'Ebre havia d'anar combinat amb una altra ofensiva amb tropes transportades per la mar darrere les línies feixistes a Andalusia. Incomprensiblement, aquest atac no es va produir mai i el front andalús seguí vegetant, potser una mica com ara.
Per Sant Jaume tornaré a la serra de Pàndols, recorreré els pous de tirador, les trinxeres i arreplegaré metralla. Recordaré els nostres compatriotes i la gent d'altres països, la majoria molt joves, que s'hi deixaren la pell. En el nostre bàndol perquè el feixisme espanyol fos foragitat del nostre país, però encara hi ha tasca.

nacionalisme

De tot d'una que va morir el "Caudillo" seu, anaven una mica de rota batuda. Amb el temps, però, quan veien que no els passava res, que ningú els demanava comptes per haver col·laborat amb una dictadura nacionalista, feixista, catòlica, amiga de les potències perdedores de la II Guerra Mundial, varen començar a tornar treure ullets. Com més ha anat més valents s'han fet.
Ara resulta que el nacionalista som jo i no ells. Que la llengua catalana s'imposa a Catalunya i no l'espanyol. Que els nins catalans escolaritzats a Colmenar Viejo reben classes en català. Que l'Estat espanyol no trosseja el català en dues llengües i té les pàgines webs oficials en dues versions: català i "valencià". Però això no és nacionalisme, sinó patriotisme constitucional.
La constitució que tot el dia tenen a la boca em recorda els Principios fundamentales del Movimiento, elaborats pels erudits falangistes. Si el president basc vol convocar un referèndum li arrien cop de constitució. Si aquí uns jovenots protestes contra la presència del rei espanyol és un atac a la constitució. Si jo opinàs sobre ETA i la violència al País Basc, ben segur que cauria en arguments anticonstitucionals.
Bé, idò els catalans no hem votat cap constitució catalana. La constitució espanyola que sigui per als espanyols, sí per aquests nacionalistes demodés que no volen ésser-ho. Ben seva és.

NADIA KACI

Nadia Kaci, vet aquí una meravella de dona algeriana i actriu de categoria. De moment només l'he vista a dues pel·lícules de Nadir Moknèche, Vivalaldjerie i Délice Paloma. En aquests dos films es pot veure Alger des d'una òptica prou allunyada dels tòpics. Entre el govern dictatorial i corrupte i els "barbuts" que voldrien implantar la llei islàmica, hi ha tota una gentada que balla, surt els vespres, s'engata, boixa clandestinament o no.
Quina llàstima que per aquí només estrenin pel·lícules si parlen d'Ohio o de Nova York!

Miquel Payeras, l'inefable ca bufó d'Espanya

És ben graciós el soi-disant periodista Miquel Payeras. Sí, aquest que ara condueix un programa d'una televisió "regional", regional d'Espanya naturalment, com a premi per la seva campanya frenètica pel PSOE durant els darrers anys. Ha passat de convidat a ésser l'amo de la possessió i tot d'una l'ha omplida d'espanyols com ell. D'aquests, pobrets, que no tenen temps d'aprendre català i fan de "periodistes" per dins aquestes Illes. O és que no s'hi veuen amb coratge? Aleshores caldria que pensassin en una altra feina. Per ventura creuen que nosaltres anam malament, entestats a seguir essent catalans en aquesta terra, sense cap interès per esdevenir espanyols, sense sentir-nos atrets per cap projecte colonial de tercera categoria...
L'amo en Payeras és un predicador de cal déu. Gràcies a ell sabem que si escrius al "Diari de Balears", pots fer servir "regional" per a les Illes i "nacional" per a l'Estat espanyol. De totes maneres, quan escrius per a El Temps, ja no ho pots fer servir. En diríem un llibre d'estil adaptable a la butxaca. Si que ha baixat la guàrdia n'Eliseu Climent, amb aquests "corresponsals" per dins el setmanari!
El savi Payeras també s'ha adherit a una altra accepció del mot nazi. Això ho deu llegir al llibre d'estil de la COPE que tot lo sant dia parla del "gobierno nacionalsocialista" del Principat. Segons l'amo nostre, l'esquerra basca és "nazi" i per tant els seus partits són partits "nazis" que han fet molt bé prohibir els seus amics de Madrid. La qüestió és aturar el "nazisme" i promoure els partits "nacionals" que són els partidaris de colonitzar Euskadi o ca nostra, per posar dos exemples. Supòs que una deducció elemental ens podria dur a suggerir Payeras de parlar del govern nazi de les Illes Balears, també. En aquest govern, de sucosa mamella per a ell, hi ha partits nacionalistes espanyols i catalans, "nacionals" i "regionals" segons la terminologia payeriana, també hi ha socialistes tant d'una casta com de l'altra, per tant nacional-socialista ha de ser nazi per tots costats. O no, l'amo en Payeras?
Un altre dia parlarem den Miquel Payeras com a geni de l'estadística, en el seu vessant del càlcul de probabilitats. És un altre caire ocult, o bé menystingut, d'aquest rigorós intel·lectual "regional".

P.S. El de la foto no és ell, però un consemblant sí. Jo trob que hi té una retirada en moltes coses.

Astúries boirosa

Oviéu, temple del xaronisme, ciutat plena de gent vestida amb gust del carrer Serrano de Madrid, però amb retard de tres o quatre anys. Quina diferència amb Xixon, port modern, badia oberta a l'Atlàntic, on la gent té un aspecte del segle XXI, els restaurants són condrets i les vistes esplèndides.
Així i tot el tresor d'Astúries és a les muntanyes, potser no a les més conegudes dels Picos, sinó a les de la zona occidental. Per cert, deu tenir un nom la franja de ponent asturiana? Sí, la zona on es parla gallec i on podeu veure pintades que diuen: NÓS GALEGOS!
És curiosa la mentalitat de la majoria d'asturians, s'omplen la boca sobre l'asturià però ningú el parla enlloc. Només he sentit parlar una llengua diferent a l'espanyol a la franja occidental i era el gallec. A Taramundi sí que parla tothom gallec. Sé que hi ha una campanya per l'oficialitat de l'asturià, però crec que ni ells mateixos s'ho creuen.
Inoblidable el clima, l'agradable brisa, la brusquina, els arbres verds per tot arreu.
Vaig fotografiar el lloc on hi hagué el quarter de Simancas, a Xixon, i on Pinilla, segons la llegenda franquista, demanà a l'Almirante Cervera: Disparad sobre nosotros! perquè els republicans ja entraven al quarter.
També vaig poder retratar l'església de San Juan a Oviéu, on es casaren el comandant, aleshores, Franco amb na Carmen Polo, un dia d'octubre de 1924.