na Yoko

Es va presentar vestida amb un quimono, amb un pentinat japonès, potser amb maquillatge de pólvores d'arròs. Va fascinar els condemnats que estaven en capella, i els seus botxins.
Passejàrem pels carrerons de Ciutat en una nit amenaçadora de trons i llamps, tempesta de llampugues i es va tancar al seu castell.
Jo vaig partir amb els meus cavalls de vapor cap a la selva de Quíbia.
Ara ens veiem però no ens saludam, o gairebé. Potser és que no em reconeix.

El meu Meravell

Mossèn Xamarrí partí en català però la Salve Regina fou en llatí. La vaig cantar, entre altres coses, perquè a dues passes hi havia don Pep que ens la va ensenyar a força de verdanc, just damunt l'altar major. Sé, Jordi, que el teu germà era més famós però la teva poesia m'interessava molt més que no la seva. Tot i que els crítics i admiradors tanatofílics de darrera hora se'n farien creus, per ventura no. Vaig recordar la nostra correspondència, semiclandestina, que travessava la mar, en la qual es copejaven dues dialèctiques desavinents. Se'm feren clares les imatges de nosaltres dos, asseguts dins la tomba talaiòtica excavada del teu padrí, a la fresca, agombolats per les ànimes dels nostres avantpassats, a la Clota. Isòbares, nunmulits, principi d'Arquímedes, bird-watching, misogínia, tot afegit amb el marxisme, el feminisme radical -no podia ser altrament- i Catalunya independent en el futur més o menys llunyà, en això sí que ens aveníem de ple. Ara tendràs temps de rompre la monotonia amb rajoles de València devers Cala Murada, o d'escoltar emissores d'ona curta sense interferències o de resar al Buda de Kamakura, nebot de la marededéu de Sant Salvador, de celebrat hirsutisme. Bon viatge, Meravell.

De Cala Beltran estant

Ha arribat una dona de color, negra, enrevoltada de goril·les. Vénen d'Espanya i vesteixen amb el mateix gust que la terra que han deixat, tant ella com el seu seguici. Bé, passen tants de milions de turistes i, almenys, aquests paguen i no com els desvergonyits de Marivent que vénen amb tota la barra i s'instal·len a la casa que els regalaren els feixistes de la Diputació, sense que fos seva ni l'una ni l'altra. Tot plegat, un empreny: més policia colonial molestant els vianants i els conductors. Els diaris més farcits de beneitures que d'habitud. Ara me'n penedesc i vull fer-ho públic d'haver-me interessat per la còrpora d'aquesta negrassa, perdó, afroamericana o dona de color -negre- quan va sortir a la llum dels focus amb motiu del triomf del seu marit. Aleshores em semblà una poltra de rodeo però ara que veig com va vestida i quins gustos té, la veritat és que m'ha caigut totalment de la post. Crec que m'agrada més na Palin, no és així com es deia aquella de per Alaska?

Terres de marina

La doctora em digué que anaves moguda, el cert és que tenies cara de lleona, de lleona de veritat amb els cabells onats, els ulls grisos i extremadament vius, el nas lleoní... amb un pedigrí realment esplèndid: veu rogallosa, pare mecenes del separatisme, interessada per l'art, el cinema, la literatura i potser el tantra de Valldoreix. Ens ensumàrem però no es produí el miracle tan cobejat i tan difícil d'assolir, aquest desig que et pren per la roba i et dreça tots els pelets de dalt a baix. Xerràrem, això sí, d'aquests temes culturals que tant et plaïen, del nostre país sovint perplex, a l'ombra del Club de Vela. Alguns mesos després, la doctora tot recriminant-me la meva manca d'iniciativa en l'assetjament sexual, em comunicà que festejaves un novel·lista. Massa bé.
Blai Bonet, sempre et vaig veure escrit així, fins i tot en els llibres en espanyol que escrivies, a Barcelona, sobre pintura espanyola, esborronadors, potser per encàrrec. Ahir, però, vaig veure un llibre sobre Ses Salines. Hi havia fotos del meu avi Jeroni Juan Tous, i al seu costat apareixia un Blas Bonet. El pròleg anava a càrrec de Bernat Vidal i Tomàs, l'apotecari que us encarrilava pels llotosos camins de la literatura. En aquell temps encara no devíeu estar barallats i et vaig imaginar fent tertúlia amb el meu avi i l'apotecari, tot i que aquests dos eren més aviat abstemis. Potser anàreu al bar Fernando, de ses Puntetes, i us afegíreu a les xerrades amb en Tarragó, en Joan Bonet, en Lluís Ripoll i l'Eivissenc de la somera, aquell de qui digueres que era "la granereta d'emblanquinar del comodoro anglès". Els Llunàtics t'anomenaren "pederasta de Santanyí", tot i que les teves activitats lúbriques es limitassin a besar alguns homes a la boca. A en Mostel i a mi mai no ens besares a la boca i et captingueres prudentment perquè cap dels dos som afectats dels alens de mascle pel clotell. Salve, Blai, onsevulla et componguis els cabells grisencs damunt la calba!

Campanya d'estiu maniàtica

Vull recordar:
que la companyia d'assegurances Zurich és un cau de belitres. Qui té res assegurat amb aquests ja pot tremolar!
que alguns arbres mereixen més respecte que moltes persones. Especialment aquells arbres que ens donen ombra ara que s'acosta un temps molt roí.
que depilar-se és una cosa passada de moda i letal per a la protecció cutània. A ca un llamp na Pentina i les seves col·legues. Les totons ja no es depilen.
que prendre el sol entre els mesos de juny i setembre és una follia, pròpia de bàrbars del Nord d'Europa. Ni els romans varen poder civilitzar-los. Per prendre el sol, periòdicament malavegen envair-nos, ja sigui amb l'Afrika Korps o bé amb TUI. S'usa altre cop la blancor.
que la caixera de la casa Kubota de Sant Joan és una dona bellíssima. Al cor de Mallorca encara hi ha raça antiga. Segur que no es depila, en canvi la madona de Pròxim segur que sí.
que si voleu dinar en un lloc discret i tranquil, ho teniu bo de fer: bufet de l'hipòdrom de Son Pardo: un exemple de finor, saber estar i categoria.

Esma de comunicar-se

Retrobar la locuacitat den Guillem, la sinceritat gairebé obscena a què no estam avesats m'ha humitejat les neurones. He pensat també amb el besavi que va anar a Cuba, com l'avi de la cançó, dos pics per manca d'un, amb son fill Joan, mentre un frare exclaustrat custodiava la dona i la família davall les voltes del Convent agustí.
De sobte m'envaí una sensació de timba perquè érem en una timba, com les del meu poble, devers la Creu Nova. No vaig estar segur si cauríem damunt l'antiga llera de la Riera, com passà també a Felanitx l'any de la Timba: (El dia del Ram a vespre / Felanitx estava trist / no hi havia cap casa oberta / que no hi hagués mort o ferit)
Sort que diumenge, enrampat per la marina eixuta del Cap, vaig poder oblidar aquestes cabòries, vaig malavejar acostar-me a Cabrera que sempre era lluny però semblava a dues passes, vaig veure crancs peluts per la tenassa i tomàtigues de mar i una colla de hipis que seien en la postura del lotus, recitant la sutra del Diamant.
En Pere Aeroplà m'ha dit que no fa música hindi sinó plasica. Deu estar eufòric per haver sortit al diari diumenge, al costat den Rafel Magarola, tan ben plantats.

La casa

Sempre m'ha sorprès la idea estesa que els catalans naixem pacifistes i pacífics. Tots els pobles miren de disposar d'una força armada que imposi l'ordre o bé els defensi d'agressions d'altri, excepte nosaltres. O sigui que el percentatge de hipis i seguidors de Gandhi, entre nosaltres, seria altíssim.
Jo sempre he cregut que això és un error greu i no és que cregui en la lluita armada en les condicions actuals ni prop fer-hi, però sí que crec en unes forces armades catalanes integrades en un exèrcit europeu, i en una policia catalana desplegada arreu del territori on diuen Bon dia, com deia Josep Pla.
Estic tip de pagar una policia, en realitat dues: Guardia Civil i Policia estatal, que no m'asseguren cap casta de seguretat. A les carreteres fan controls aleatoris, cosa que mai he vist en altres països, independentment de si has comès alguna infracció. La llengua que fan servir és l'espanyol, amb la pretensió que els contribuents, que els mantenim, també el facem servir tant sí com no. La seva eficiència, almenys la que jo he pogut tocar amb les mans, és extremadament millorable. Sovint em sembla que n'hi ha que es feren policies perquè no servien per delinqüents.
Avui llegia amb estupor que en Ramon Socias, i supòs que també l'exescolta Ramon Morei Aguirre, parlen en espanyol a les reunions de la junta de seguretat o semblant, quan hi ha el màxim responsable de la GC a les Illes. Ja no és imaginable cap submissió més delirant: l'amo de l'ordre públic s'ha de passar a la llengua d'un subordinat perquè aquest no l'entén!
Esper que una de les prioritats dels nostres partit -per cert, esper que més units que actualment- sigui el desplegament d'una policia nacional, de la nostra nació, a tot el territori, moderna, democràtica i eficient.