dimecres, 23 de setembre de 2009

Camins i camades


Per fer autopistes o autovies, o carreteres gegantines com la de Sant Joan a Sineu, no s'ho pensen dos cops. Es veu que hi ha o hi havia molt per untar-se els dits. Ara, quan es tracta del manteniment dels camins, asfaltats o no, dels poblets, llogarets i fora vila en general, aquí ja no va tan bé. Els sotracs es fan grossos, d'almuds a barcelles, i quan plou el fang i l'aigua embassada fan divertida la conducció. Això sí, divertida i perillosa.
Hi ha camades asfaltades, camins secundaris que uneixen pobles fora de la ruta convencional, que tenen trossets de centenars de metres sense asfaltar. Per què? Vés-ho a aclarir!
I no es tracta d'asfaltar-ho tot, només mancaria això, però sí de tenir els camins amb les voreres netes -no cal herbicida per això-, amb els sotracs reblits i amb els cap-recs desembossats. O és que a nosaltres, rurals o neorurals, no ens troben a l'hora de pagar taxes i imposts?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

encertat comentari. és més que evident que per a fer les voreres netes no hi pot haver tants de sobres per a repartir, i molt probablement sigui un dels motius pel qual no es segueix aquesta pràctica. a molts d'indrets de mallorca i de quíbia en particular amb la ploguda d'avui els sotracs encara tornaran més grossos. haurem d¡estar vigilants amb els bots.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim,
sí que haurem de vetllar i anar vius! Ahir per tornar a ca nostra semblava que era a l'Ebre.