dilluns, 21 de setembre de 2009

Cercar caragols esquitxats


Esquitxar o esquitar, això és el que fa una maquineta, metòdicament i pausada, per les voreres de les carreteres mallorquines. Sempre hi torn pensar en aquesta època, quan molts d'indocumentats cerquen caragols tot seguint les cunetes de les carreteres. Jo no en menjaria de caragols esquitxats qui sap amb què. Sí, em direu que després d'un temps la verinada ja s'ha espassada però val més la que guarda que la que cura.
I qui se'n deu dur el guany i el profit de les esquitxades? perquè d'utilitat cap ni una tret de per als propietaris de la maquineta.
De què serveix ruixar d'herbicida les cunetes? A qui molesten les quatre herbes molles que hi puguin créixer? Per què hem de pagar perquè qualcú contamini i faci desaparèixer espècies vegetals d'interès? I això és una tradició amb governs de tots els partits, tots respecten el contractor amb els esquitxadors, amb els herbicides.
Tanmateix tenen màquines estassadores que controlen les branques dels arbres i dels arbusts de les cunetes, no és un doi i una tudadissa l'esquitxada anual?

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

De les cunetes, ni cargols, ni espàrrecs ni cap altra cosa.

En aquesta casa hi trobo un bé de Déu de paraules que no sentia de fa molts anys, i d´altres que ni tan sols coneixia.Sort que he trobat la versió electrònica de l´Alcover-Moll.
Records, Mart.

Anònim ha dit...

Precisament fa unes setmanes la premsa feie ressó d'un article segons el qual tots els catalans tenien en el seu cos restes d'algun químic. Alguns dels quals feie anys que estaven prohibits.

El cos no els pot eliminar, hi haurem de conviure.

Mart de Garriga ha dit...

País secret,
sí, sort de mossèn Alcover i den Mollet.
Anònim,
segons quins productes químics ja em van bé. Fa segles que hi convivim.

Mart de Garriga ha dit...

Llonguet,
no sé què ha passat amb el teu comentari dels vogos. Crec que s'ha esborrat sense voler i em sabria greu que pensassis que no l'he posat.