dimecres, 9 de setembre del 2009

Preservem els bars, segons quins.


Hi ha espais on es pot beure, mirar la gent que passa, llegir el diari, fumar un puret valencià, fer-la petar amb el cambrer o beure gin -giny en pronúncia mosteliana-
El fet és que molts d'aquests llocs van desapareixent sense cap recanvi mínimanent decent. Es poden fer totes aquestes coses que deia, dins un pans & Co?
Moltes vegades no ens n'adonam fins que ho hem perdut. Qui se'n recorda del Triquet? del Suís? I això per parlar només de Ciutat, perquè també a la part forana desapareixen locals fantàstics. Haurem de dedicar monogràfics a fer-los publicitat. Cercaré fotos i en parlaré.
Con los maricones nunca pisa uno terreno firme, això deia Buñuel i ho escrigué a les seves memòries. Massa vegades li he de donar la raó, però m'agradaria puntualitzar la diferència entre els maricons, com a actitud de gueto i elitisme per disfressar la misogínia latent, i aquells homes de malaltia que prenen altres homes. Contra aquests darrers no hi tenc res a dir, o bé el mateix que si prenen cabres o nyus, vius a les coces i als alens!
Els maricons, en canvi, podrien ser encarnats per un personatget com Arnau Ponç (a) Cohen. El vaig conèixer com a festejador de dones, després va resultar que festejava homes i finalment, per acabar de cridar l'atenció, es va fer jueu o xueta o hebreu o sionista, tant me fa.
Ara també s'ha destapat com a acuseta o delator policial. Desesperat perquè li llegeixin l'article que va publicar sobre Miquel Bauçà al col·loqui que organitzà Antoni Artigues a la UIB i terriblement excitat per la seva obsessió amb Taller Llunàtic, se'n dugué un exemplar de les ponències publicades a un cappare dels gitanos de Barcelona -un tio d'aquells que duien gaiato per pegar a la dona, si cal- i li ha fet veure que Taller Llunàtic insultava els gitanos. N'Arnau Ponç passa tanta pena pels gitanos com jo mateix, és a dir gens ni mica, però li ha anat bé afuar-los en complicitat amb la justícia colonial i amb els unionistes de Diario de Mallorca, com na Lourdes Duran, sense haver-s'hi d'acabussar ell mateix, perquè no té collons de fer-ho. D'aquests caragirats, marededeueta de Sant Salvador de pubis guarnit, guardau-nos-en!

7 comentaris:

PS ha dit...

En realitat no tinc idea de qui parles, excepte Buñuel, però veig que comences amb força la temporada.
Bentornat!

Modgi ha dit...

Ja ho va dir el Camilo José Cela: "no tengo nada contra los maricones, sólo procuro que no me rompan el culo". L'arnau aquest són figues d'un altre paner. pel que es veu el filldeputisme s'estén per tota la mediterrània.

Mart de Garriga ha dit...

País secret,
ja veuràs com sortiran a la llum més coses d'aquest belitre.

Sí, Modgi, aquesta malaltia s'ha estesa amb la força de la mala herba.

Anònim ha dit...

Conec bé de qui parles i,la veritat, pens que és molt millor parlar del tema dels bars que moren (i que han mort), que de mosques d'ase felanitxeres desenfeinades.
Per no fugir del terme:
"sa botigueta", de cassino de senyors a local magribí en només mig segle.
Adolfo Mena

Mart de Garriga ha dit...

Adolfo Mena,
per cert, no deus ser parent den Paco Mena Galipienzo?
sí, deixem els tàvecs i anem als bars, als pocs que queden.

Anònim ha dit...

No, home, no. Els Mena meus són de la banda de Bolívia / Xile.
Adolfo Mena

Mart de Garriga ha dit...

Ah bé, Adolfo Mena, o sigui que tens parents ultramarins com jo?