dimecres, 20 d’octubre de 2010

Bad manners



De vegades les males maneres amaguen un cor generós, una ment brillant, una conversa interessant. Moltes vegades les bones maneres, certa correcció, certa discreció són l'amagatall d'un cor eixut, una ment banal o una conversa farcida de tòpics.
Som ferm partidari d'estendre la bona educació, les normes de cortesia, perquè tot això ens facilita el tracte amb la resta de la Humanitat i, també en el meu cas, em permet de mantenir-hi una relació una micona distant. Però també som conscient del perill d'embolcallar dards enverinats llancívols contra la gent, en una celofana de bones maneres. Pot ser més ofensiu qualcú que t'envesteix amb el glaç de la indiferència que no un altre que fa servir un raig d'insults calents.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

D'entrada són més desitjables les bones maneres, després ja jutjarem tot allò que vendrà darrere... Si d'un bon principi ja trobam aquestes "Bad manners" crec que allò que ve després ja queda una mica condicinat, sigui bo o dolent. AnònimA

Mart de Garriga ha dit...

Jo tenc els meus dubtes sobre això que dius, per això he escrit la nota.

Violeta ha dit...

Penso que tens tota la raó. La meva vida és plena de personatges discretament correctes. Així ens van les coses. És prou desesperant.

Cel.lebro haver-te retrobat.

Anònim ha dit...

És molt més ofensiva la indifèrencia!.
Generalitzar per dir que les bones maneres solen ser sinònim de buidor, no!com tampoc a l'enrevés. Crec que el que realment importa és el fons i no la forma. Encara que amb vós s'ha d'anar alerta d'entrada, perquè pels vostres escrits deduesc que la gent vos cau de la post (amb l'ase si canviau el subjecte canvia el significat!)amb freqüència.Jo!

Mart de Garriga ha dit...

Violeta, m'encanta coincidir també en això. Darrerament he patit l'atac, naturalment dissimulat i discret, de gent d'aquesta i n'estic tip.
Anònim jo, pensau que jo malavejava matisar al meu escrit i no era la meva intenció generalitzar.

Violeta ha dit...

Perdó, volia dir celebro.

Mart de Garriga ha dit...

Ja ho havia entès, tot i l'errada. No passeu ànsia, Violeta.

Besades

Anònim ha dit...

És que jo no ho havia llegit bé. "Som conscient del perill d'embolcallar..." i com abans havíeu parlat de les bones maneres, suposava que éreu vós qui de tan en tan "tirava qualque xineta" i que no vos agradaven les formes de les tornes.Perdó!. Ja costa de creure que hagiu de ser diana d'algú...

Mart de Garriga ha dit...

Anònim final,
diana i ase dels cops, tot d'un plegat.