dilluns, 25 d’octubre de 2010

Benhaja la tardor


Sí, segurament perquè és quan jo vaig néixer. Sempre m'ha emocionat aquest començament de les pluges, el temps que refresca, el sol que s'empegueeix -només una mica- de l'abús a què ens sotmet durant mesos i mesos inacabables.
Ara tot és verdesca per dins garrigues i pletes. Les mèl·leres fan volades i cantúries expansives, sense poder-se'n avenir de tanta joia. La fosca arriba prest i tothom es pot refugiar a ca seva o bé anar d'amagat per camins i camades de Quíbia.
Les alzines enguany brotonen de valent, fins i tot una que en tenia de dolça i que no arriba a treure ull. Aladerns, mates, arbocers, tots parteixen excitats per la humitat.
La terra pren un color agradós i fa de bon remoure amb el motocultor. Fins i tot el meu ca sembla més animat. Esperem que sigui una tardor fecunda d'aigües i de plaers.

15 comentaris:

Pais secret ha dit...

Així com ho expliques tu fa de bon viure la tardor, sobretot si ve benigna, a poc a poc, sense riuades sobtades ni fredors excessives.
Avui he connectat a la primera amb tu.Hi ha dies que em costa saber de qui parles, però també em fa gràcia conèixer quíbers i illencs. Al cap i a la fi, de personatges singulars la nostra geografia n´és plena, per be i per mal.

Pere ha dit...

I dels esclata-sangs que m'en deis l'homo?

Ja ho diuen "per Tots-Sants, murtons i aglans, cames seques i esclata-sangs"

Rita ha dit...

Així sigui!

M'ha agradat especialment aquest apunt, Mart.
Petons!

Anònim ha dit...

"Amb la tardor la gent canvia d'humor" AnònimA

kpitana ha dit...

tot això amb un bon vi a taula mirant com plou heu cabam de brodar... som d'hivern de ple, de camilla i braser de caliu vermell i moniatos torrats muats de sucre mmmm ara em menjaria.

Mart de Garriga ha dit...

País secret, de torrentades sobtades n'hi ha qualcuna per Quíbia, ara de fredors excessives, jo crec que no.

Sí, Pere, tens raó, he oblidat tota la cosa micòfila, i això que m'agraden ben molt. Ho tendrem en compte, així i tot enguany no farà llarg d'esclata-sangs.

Rita, besades i sort amb la senzillesa.

Anònim, sí jo canvii d'humor, a ca un llamp la calorada!

kpitana, el teu afegit també és bo. Moniatos i castanyes per Tots Sants.

Anònim ha dit...

Escrius tan bé que fins i tot has aconseguit que vegi d'una manera diferent l'estació que trob més trista...

Missis ha dit...

Fan ganes doncs, de gaudir de la tardor.

La veritat és que totes les estacions tenen quelcom d'especial i jo, després d'estar uns quants mesos sota una d'elles ja estic esperant amb delit començar a copsar les novetats que ens portarà la següent.

Cicles, cicles! Ço és la vida!

Anònim ha dit...

discrep en part, veig que seré l'excepció. no just per dur la contra. ja em va bé que refresqui,
no tant que els dies siguin tantcurts i les nits tan llargues. i esperem aquest cap de setmana amb el canvi d'hora. de l'arribada de certes coses per a la taula ok.
mart, curiositat, si em permeteu el comentari, aquest mes d'octubre haurà tengut cinc cap de setmanes, cinc divendres, dissabtes i diumenges.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim final, moltes gràcies pel vostre compliment, però sobretot celebr comptar-vos entre els partidaris de la tardor.
Anònim mariner, efectivament 5 caps de setmana, i veig que vós no anau de fosca sinó de claror.
Missis, és cert que tot igual seria avorrit, però com que aquí l'estiu és immens, jo enyor sobretot les altres.

Anònim ha dit...

A mi la tardor em deprimeix i això que també hi vaig néixer, m'agrada més l'hivern de ple i després la primavera.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim final, cadascú es "cadasqual", perquè a mi la calorada també em deu produir una mena de pressió.

Anònim ha dit...

Mira que sou sec a vegades!!! Què és aqueixa resposta!!?? cadascú és cadasqual!! (ja sé que diuen que no et fiquis amb el que no t'importa, perquè..., però no he pogut ressitir la temptació...)

Mart de Garriga ha dit...

Anònim final, si sabés qui sou o bé em donàssiu qualque pista, per ventura us podria respondre de forma més personal. D'altra banda, no crec que no us importi perquè si fos així no escriuríeu res ni diríeu que som sec, eixut? sull?

Anònim ha dit...

Que ha d'anar a importar-me que sigui sull un home que és fins i tot capaç de fer-me veure virtuts a la tardor!!. Tampoc em ve de nou, sempre vós he conegut igual!! Però no sempre vos he pogut pegar una lleugera estirada d'orelles..., i ara que puc...!!