dilluns, 4 d’octubre del 2010

De vegades és bo de fer caure de la post


Un comentari poc graciós, un calcetí que no hi diu gens, un mot amollat sense venir a tomb, una rialla extemporània... poden ser raons, potser seria millor parlar de detonadors o catalitzadors, perquè qualcú perdi el seu encant. L'expressió "m'ha caigut de la post" és molt gràfica per definir-ho, no sé si és general o bé només es fa servir a Quíbia. Cal no haver-hi un motiu gaire concret, més aviat es tracta de sensacions, percepcions noves, coses que descobrim en una fracció de segon, perquè qualcú passi a ser el darrer de la llista.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

"Caure de la post"??? Jo som ciutadana i també la faig servir molt en aquesta expressió. La vaig aprendre de la meva padrina perquè ella ho deia molt quan algú la sorprenia i no gratament. Mart, a vós us tenc ben damunt la post. ;) AnònimA

Anònim ha dit...

Qui és aquest?

El porquet ha dit...

Decebre (que no decepcionar) seria el seu equivalent en extinció...

Mart de Garriga ha dit...

Ciutadana anònima, veig que no és exclusiva de Quíbia l'expressió. Millor així! Gràcies per tenir-me tan amunt, damunt la post. Esperem que per molt de temps.

Anònim, i vós qui sou?

Missis, sí decebre però això seria el seu equivalent en un registre més estàndard o culte.

Anònim ha dit...

caure de la post. pens que no està molt estesa aquesta expressió, els seu àmbit no es fa gaire enfora del convent ni de son triol.
el poeta quan encara era jove i escrivia Era plena de canoes, per
exemple, i anava per sa Granja resta ben plantós.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim mariner, potser sí que és una mica més estesa, allà deçà Son Triol i Son Bollaix.
Era plena de canoes és un títol rodó, sense dubte.

Anònim ha dit...

Qui t'ha caigut de la post?, esper que sigui algú que només admiraves sense tenir cap estimació profunda perque seria motiu de depressió.

Anònim ha dit...

O també, "Caure del carro". Esper no haver estat jo...

Mart de Garriga ha dit...

Anònim 1,
depressions no se'n fan per dins les meves garrigues, això és cosa urbana i delicada. Admiració i estimació profunda són conceptes a discutir-ne el significat precís.
Anònim 2,
com sabré que no ets tu si no sé qui ets?

Anònim ha dit...

Si qualcú ocupa llocs destacats d'una llista, no toca caure del carro per calcetins, mots o rialles. Si ho fa, vos havíeu enganat, l'estima que sentieu no era real. Anònim 2

Mart de Garriga ha dit...

Anònima comunicant, no es tracta de cap engany sinó de la subtil química que sorgeix entre els éssers humans. De totes maneres us agafau molt a la valens(ta) com si anàs per vós. Res més enfora de la realitat.

Anònim ha dit...

Sr. Garriguer, per imaginar que va per a mi, prèviament hauria d'haver pensat que em tenieu damunt d'un pedestal i això si que em sembla de lo més improbable...!!!

Anònim ha dit...

M'alegro moltíssim de no haver-vos caigut de sa post i espero que això no passi mai. Un plat que cau de damunt sa post es molt mal de fer que torni a servir per res, a no ser que sigui de plàstic i llavors tant sols ho destrueix es foc o la mateixa gent,però aquests no m'agraden, de fet son per utilitzar i tirar.Penso que ni vos ni jo estem fets d'aquest material.
A tothom algú l'hi ha caigut de sa post!.
Per ca nostra també la feim servir en aquesta expressió i també cau gent de damunt ella.
(Aquesta si som jo.)

Mart de Garriga ha dit...

Bé, anònima comunicants, ara que hi pens també existeix l'expressió caure de l'ase, amb un significat semblant, però amb qualque matís diferent.

Anònim ha dit...

Ja ens haureu d'explicar el matís, perquè deu ser tan subtil com la química... (Jo. No som ella!)

Mart de Garriga ha dit...

Anònima darrera, el matís que hi veig és de subjecte, mentre que qualsevol pot caure't de la post, tu no hi pots caure. En canvi, a l'expressió caure de l'ase, el subjecte pot ser altri però també tu mateix. Almenys així m'ho sembla.