divendres, 29 d’octubre de 2010

Totonatge


Tot va començar amb la marca TCN de llenceria, banyadors i roba. De tot d'una, vaig suposar que es tractava només d'un joc amb les sigles BCN - TCN. Després vaig aclarir que feia el nom per la propietària, crec que copropietària, Toton Comella. Seguia pensant que la N només era per assemblar-se a la marca turística BCN, fins que un dia vaig entrar dins una de les seves botigues, concretament la del passeig de Gràcia de Barcelona, i li ho vaig preguntar a la dependenta. Em digué que la dona en qüestió es diu Toton Comella Noè.
Després va venir la lectura d'una esquela a La Vanguardia. Unes amigues l'havien posada per remembrar la mort d'una altra, aquesta es deia Toton, no en record els cognoms. A partir d'això em vaig posar fil a l'agulla per elaborar la teoria de les totons -és clar que també es pot fer extensiva als totons-. La cosa consistiria a diferenciar els "pijos" espanyols de la gent fina i rica catalana. Naturalment un dels requisits era l'ús de la nostra llengua, un altre que ja ve inclòs en el paquet per se és el bon gust en la roba -res de Lacoste com a alguns carrers de Madrid o d'Ovieu-, i naturalment el gest, la manera de comportar-se, hereva d'aquelles dames de l'amor cortès.
Com veieu, el llistó d'una toton és prou més elevat que el d'una "pija" espanyola o una "figuetta" italiana. Es veu que en això també ens distingim dels veïns. Visca el totonatge!

8 comentaris:

Rita ha dit...

M'ha fet gràcia que tu et fixis en aquestes coses... :-)
Petons!

Anònim ha dit...

I això què és!? Un garriguer interessat en Totons!!?? Caaa! no pot anar bé mai això...

Anònim ha dit...

Visca!!!
Vostè es considera un poc toton o no??? amb el parlar i els gestos...Alguna vegada ho podria semblar ;)

Mart de Garriga ha dit...

Rita,
i fins ara no ho havies reparat? Vaja, vaja...
Una cosa és viure a la garriga i l'altra és ser garriguer.
De fet la societat t'empeny al totonatge, és l'única forma de sobreviure entre tant de cabrum.

Anònim ha dit...

Evident que no és el mateix! Però estaràs d'acord amb mi que un poc contradictori sí ets! Ens contes que la senyora Obama t'ha caigut de la post pel vestuari, gustos, etc. i per tot el demés que ens has contat no suposavem que t'agradéssin les "pijas" per molt catalanes que fóssin!!

Mart de Garriga ha dit...

Anònim final,
no és que ser contradictori em sembli greu, però en aquest cas no hi sé veure la contradicció. La senyora Obama és a anys de llum de tot això. Al seu país no hi ha totons ni n'hi haurà per ara. I no m'agraden les "pijas", en principi, però sí algunes totons.

Anònim ha dit...

totons. el bon gust per les senyores és tot un detall, i
millor si són de per aquestes contrades. res a dir ans el contrari us alab el gust.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim mariner,
celebr coincidir amb vós.