dimecres, 29 de desembre de 2010

Democràcia dictatorial

Si el Tribunal Superior de Catalunya s'hagués de pronunciar -l'actual, no el futur, eh!- sobre la llei de normalització lingüística de les Illes Balears, o de la seva aplicació, us imaginau l'escàndol que farien els del DM o d'El Mundo? En canvi, que un tribunal espanyol, on no hi ha cap integrant català, almenys que n'exerceixi, opini sobre l'aplicació de la immersió lingüística a les escoles del Principat, això ho troben perfecte i del tot democràtic.
Cada dia que passa es fa més palès: la situació d'inseguretat que patien la dreta autoritària espanyola, juntament amb l'esquerra autoritària idèntica, en els anys de la mort de Franco, possibilità la "concessió" d'una mica d'autonomia a alguns territoris de l'Estat. Ja començàrem malament amb el "café para todos", que feia comparèixer comunitats autònomes com La Rioja o Múrcia. El que ha anat passant tots aquests anys és la manifestació de la clara voluntat de "recuperar" allò que l'Estat colonial sent haver perdut. Fins aquí molt bé, és el que els toca fer, però i què farem nosaltres, els catalans? Ens anirà bé seguir desunits? Convendrà al nostre país seguir mantenint mitjans de comunicació impermeables entre els diferents territoris? Ens és útil no tenir cap casta de coordinació educativa, ni gairebé cultural, entre nosaltres? Voldria creure que la il·lusionadora presa de possessió d'Artur Mas tendrà continuitat en fets, tot i que en som moderadament escèptic, atesa la trajectòria regionalista i antinacional de CiU fins ara, però qui sap?

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Des del Principat... no hi confiïs ni massa ni gens en l'Artur Mas. Massa anys de CiU ja hem patit aquí i ens han dut a on som: en els pitjors anys per a Catalunya des de l'arribada de la "democràcia" a l'estat espanyol.

Jo cada cop n'estic més convençut. Només podrem sobreviure com a poble si tenim la plena sobirania.

I una altra cosa és clara. La mà estesa a la resta de territoris que compartim llengua, cultura i història, tot i que si a Catalunya ja és un objectiu complicat, crec que a la resta dels Països Catalans la cosa està bastant pitjor.

Mart de Garriga ha dit...

Totalment d'acord en la necessitat imperiosa d'esser sobirans. Veig extremadament difícil d'esser-ho sense comptar-nos hi tots: de Salses a Guardamar, de Fraga fins a Maó, almenys els que hi vulguem ser. Dubt que sigui Artur Mas el culpable de l'atzucac actual, per ventura el PSOE-PSC amb qualque soci?

Rita ha dit...

Ja saps com penso sobre aquest tema. És molt trist que ni per una causa comuna ens unim tots a Catalunya i no m'imagino -tot i que ho desitjaria- la unió de tots els Països Catans. Potser això és el que ens perd i el que fa vencedors als altres.

Coincideixo amb tu que no és culpa d'en Mas, ni tan sols d'en Pujol. De fet, la immersió lingüística va ser inqüestionable durant els 23 anys de govern convergent mentre que ara...
Un petó, Mart!

Mart de Garriga ha dit...

Rita,
el que sí és culpa den Pujol és la seva curolla per no establir lligams polítics amb les Illes i el País Valencià. Quina feina feta que tendríem!
Aquell doi de l'imperialisme català, o sigui repetir els arguments de l'enemic, ens ha fet molt de mal a tots plegats, perquè mentrestant l'imperialisme espanyol -aquest sí que és de veritat- ha funcionat vent en popa.