dijous, 3 de febrer del 2011

Un homenot quíber

No em sé estar d'anomenar-lo així, tot i saber que ell no hi estaria d'acord, no perquè conegui Josep Pla, sinó perquè aquest augmentatiu el consideraria més aviat pejoratiu. Homes, homenets, homoniqueus i cagarul·los dins la terminologia quíber -en la variant felanitxera- són mots mostelians.
En Llorenç Fiol Bennàsser, més conegut com a Llorenç Mostel, és l'inventor de Quíbia, el filòsof allunyat de qualsevol pedanteria que ens va il·luminar durant molts d'anys, l'inventor de mots que hauria fet les delícies de Breton o Tzara, el company incansable de bauxes i vegues. Ara encastellat en un nirvana tossut, es limita a la mitja rialla i als monosíl·labs, considerant acabat el seu període xerraire i socialitzador.
Quíber nasqué com una mena d'insult: "mira'l-te en es quíber!", "i va comparèixer es quíber damunt es portal...". Més endavant evolucionà cap a un gentilici tribal. Els quíbers érem nosaltres, els felanitxers, però a la llarga inclogué altres tribus del Llevant de Mallorca, còmplices de les nostres tresques diürnes i vespertines: gabellins, artanencs, manacorers, santanyiners, llorencins... sense oblidar les terres de frontera com Porreres, Vilafranca, Petra o Sant Joan, on la personalitat quíber conviu sense harmonia amb la del Pla.
Els que no eren quíbers eren "húngaros" perquè els hongaresos són una altra cosa, segurament diferent. De fet, només hi coneixem la reina Violant, sebollida al monestir de Vallbona de les Monges.
Els quíbers havíem de mester un país que ens encobeís, i en Mostel ho tengué clar. Quan li vaig preguntar com es deia la terra on vivíem els quíbers, respongué ben rabent: Quíbia!
Els quíbers assecam tomàtigues damunt canyissos, adoram les raoles de pop, les orellanes, la coca de reïssons o saladines. A Quíbia hi ha xixisbeus i xixisbees com a Calàbria i Sicília. Hi surt el sol que, més tard, enlluerna la resta de l'illa i llavors la part continental de la nostra pàtria catalana. Els quíbers bravejam de la mar propera, de les veïnes illes grans cap a l'orient, del contraban que ens permeté suportar l'espoli colonial, i d'homenots com en Mostel.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

bon perfil.
en lorens recorda un poc
aquella barca amarrada i un poc
deixada després de tota una vida
feienejant i passant temporals, on qualsevol cosa ja li és igual. en sap més de la mar en Lorens, mariner del Lleó patronejat per en Victor Maura, que qualque armador obligat.

Anònim ha dit...

seria més correcte dir mariner ocasional del Lleó.

Unknown ha dit...

Ja tocava parlar de la llegenda desprès de 4 anys de bloc.

;)

Mart de Garriga ha dit...

anònim pagès ocasional, em sembla un exemple perfecte.
anònim mariner, la vostra precisió en coses de la mar, i en general, és proverbial.
Pere, hi haurà més lliuraments sobre aquest tema fins a deixar-lo ben aclarit.

PS ha dit...

Alguna cosa en sabia de la vostra denominació d´origen, però avui tot se´m fa més esclaridor.
Espero noves entregues.

Mart de Garriga ha dit...

País secret, és clar que hi haurà més episodis.

Martí grill ha dit...

L'altra diassa vaig fer un comentari als meus fills sobre no sé què, i vaig acabar dient "com diria en Llorenç Mostel" Ells em demanaren que els parlàs den Mostel i jo els vaig contar quatre detalls que recordava, però ells volien saber-ne més coses i jo vaig resoldre demanar noves seves al senyor Mart de Garriga. Aquest article tan encertat ens dóna llum. Llàstima que en Llorenç Mostel hagi acabat el seu període xerraire i socialitzador.

Mart de Garriga ha dit...

Martí Gené, veig que els felanitxers de la diàspora també servau la memòria històrica en tots els sentits.

Miquel Llull ha dit...

Uep!
recordau que Capdepera pugnarà per tal de ser considerada la capital de Quíbia.
Per altra banda, el quíber Coix encara espera les vostres fotografies.
I tot Capdepera espera noves de miss Bate en forma de llibre.
Salutacions a l'amu en Llorenç Mostel

Mart de Garriga ha dit...

Miquel Llull,
no crec que hi hagi inconvenient a passar la capitalitat de Manacor a Capdepera, però haureu de fer mèrits. Vol dir en Toni Coix encara no ha perdut l'esperança? El llibret sobre miss Bate també haurà d'esperar però arribarà qualque dia.

Martí grill ha dit...

Teniu raó, som felanitxers de la diàspora...
M'imagin amb una quipà (o un solideu) i una menorà, celebrant el sabat a can Moix o a la Recreativa.

Anònim ha dit...

El fort de Capdepera és conegut entre els pescadors del port i l'hauriem de situar en els termes de felanitx/manacor. a la vila teniem un notari de capdepera i amb casa en es Carregador. Ara que la Reactiva a estrenat president, potser podriem fer un pensament amb la capitalitat de Quíbia, i canviar castell per castell.

Anònim ha dit...

i que vos ha fuit la inspiració...???

Mart de Garriga ha dit...

Anònim pescador, com sempre ens il·lustrau amb les vostres precisions. No crec que ens hàgim de barallar per la capitalitat de Quíbia. De moment, Felanitx no està entre les més ben situades.
Anònim 2, la inspiració consisteix en posar colze i fer feina, això és el que em manca.