dilluns, 26 de setembre de 2011

S'eixancava, gran dia

Talment una orquídia l'encobeiràs tot sencer
provocant l'enveja desfeta de les comares,
dejectant els renills de les egües a lloure,
desoint òlibes fumades amb auriculars lleugers.
Vendrà, puntual, a la cita com cada any
i farà més habitable la terra quíber,
eixorca, fèrtil, desvetllada i embambada,
estibada de llences calades tenasses endins
per llops o altra casta de bestiar marí.
Sereu molt pocs els cridats a l'adoració
perquè el druida és primmirat en extrem
i sotja els caminois d'alzines per si de cas
els homes escairats compareguessin
sense anunciar-se i els follets de garriga
abandonassin els talaiots calçons baixos
com aquell dia que el Saboner fugia
per la marina eixuta, d'una host teutona
de puces ensenyades.


6 comentaris:

Pais secret ha dit...

Marededéu quin glavi! I quina inspiració.

Et veig en bona forma ;-)

Pere ha dit...

Què és això? una caragolada?

Mart de Garriga ha dit...

País secret, malavejam.

Pere, encara hem de deixar pasturar una mica més els caragols.

Anònim ha dit...

bones lletres que cal rellegir.
dues i tres vegades més, encara.
seguiu així d'excels.

Rita ha dit...

Perque t'agradi un text no és imprescindible entendre'l tot, fil per randa, oi? ;)

Mart de Garriga ha dit...

Tenir admiradors Anònims, quin plaer!
Jo crec, Rita, que no cal, però en el teu cas m'oferesc a aclarir-te tots els dubtes que puguis tenir.