dissabte, 1 d’octubre de 2011

En Joan Nebot

No record on el vaig conèixer però sempre era per enmig. Com a frase lapidària seva -en tenia moltes-, crec que en triaria dues, la primera la hi vaig sentir dins el 1001 una nit de temporal, a fora i a dins. Devien ser les tres de la matinada i s'aixecà dret amb la tasseta on feia hores havia fet una rasca de canya, amb el dit subjectant-ne la cullereta, i plena naturalment -per fer la tassa neta- de canya Valls en estat pur, sense cafè. De cop ens enflocà, no diré cridant però prop s'hi feia: "Pas més gust d'estar amb voltros que de viure. I això aquells no ho entenen", aquells eren els felanitxers decents i respectables que en aquelles hores dormien més o menys plàcidament, perquè el 1001 era al capdamunt del poble i quan digué aquells assenyalà la finestra d'on es podia veure Fenixlàndia adormida. La segona frase feia referència a un dinar de noces que s'havia celebrat a La Ponderosa, el seu domini com a torrador especialista durant molts d'anys. El nuvii era solleric i la nuvia era murera, els cambrers s'interrogaren sobre la identitat d'aquests dos i dels convidats, gent mudada alguns amb molt bon gust i d'altres no tant. La conclusió den Joan fou ben clara: Eren unes noces on ningú va conèixer ningú". Gairebé ens remet a l'Odissea quan Polifem demana a Ulisses com es diu i ell li respon, Ningú.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

record es/en Nebot circulant amb
una honda amb aquells cabells blancs i mig o calb del tot.
vetlador com es Mostel quan estava en forma, no gaire conversador.
no record el 1001.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim mariner,
podia ésser molt conversador, però més selectiu que no en Mostel. Era bo en els petits comitès.

Mart de Garriga ha dit...

Per cert, anònim mariner, és impossible que no recordeu el 1001, aquell bar situat a la plaça de sa Torre, regentat per l'espanyol entravessat de basc, Santi Orokieta i la seva al·lota Fernanda.