dilluns, 17 de setembre de 2012

Les egües de Boscana feien orellina

Mentre Suzane Ciani passava els ditets d'àngel panada pel piano de Cala Rajada, els guàrdies civils es paraven com el ca mè de l'amo en Salvador Marinos. Llavors plogué, feia aigua de bimbolla, i les cambreres de pis es refugiaren a les discoteques on s'amaguen els àcars i els peixets de plata. Els DJ abans eren els festejadors més calamitosos, ara han esdevengut els reis de la festa. Tot canvia, l'aigua del Noguera Pallaresa mai torna a passar pel meandre on vaig veure n'Aomame, amb aquella cinteta vermella entremig dels rulls.
Na Ciani es va mig abraçar al picolo que feia cara de circumstàncies, ara no sé ben bé quin dels dos en feia més, ben mirat. Recordau-me que ja he tastat la girella i amb un pic en vaig tenir prou, l'arròs només m'agrada cruet. El tren de la Pobla té dues vies, l'una és decent i porta la gent amunt i avall, un cop han pagat el bitllet corresponent, l'altra fa empegueir i s'omple d'una guarda de pixapins i imitadors que són acorruats per revisors vestits de pallasso trist.
No vaig veure cap toton però qui sap si s'havien encauat pels congostos, vestides d'escaladora. I sí, na Tayadella no feia llibres, això era els antonis que feren el llibre dels ases, però s'enfilava per les penyes de Montserrat on havia quedat amb en Quimi Portet, el germà de na Neus.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

M´he ben perdut!
Em sembla que he entès que vas anar d´excursió ;-)

Mart de Garriga ha dit...

No és cap mala interpretació, entre altres coses. Per ésser com els altres sempre hi serem a temps, empordanesa.